Les primeres notícies documentals del lloc daten del segle IX, quan apareix citat en preceptes de Carlemany, de Lluís el Piadòs i de Carles el Calb. Inicialment la Vallfarrera era coneguda com la Vall de Tírvia, que pertanyia al bisbat d'Urgell. Les referències a l'església de Sant Vicenç les trobem per primera vegada l'any 1055, quan els canonges de la Seu d'Urgell van permutar al bisbe Guillem la quarta part de la dècima de la ribera de Sió per l'església de Sant Vicenç "d'Elins".

En una visita pastoral de l'any 1758 es descriu que el temple es trobava en molt mal estat, amb les parets amenaçant ruïna. En ell hi havia set altars a banda del principal, el que ens fa pensar que era una església de dimensions considerables.

Malauradament l'estat dels seus murs va aconsellar l'enderrocament i la construcció d'un nou temple barroc.

Tan sols es conserva el primer pis del campanar de l'època romànica, del segle XI.

En ell podem veure un fris d'arcuacions llombardes, per sobre del que hi ha un deteriorat fris de dents de serra..