La primera notícia del lloc de Sallent data de l'any 955.  En 1022 la comtessa Ermessenda va empenyorar el castell a la família Gurb-Queralt. Aquests el van vendre en 1208 al rei Pere I. Uns anys més tard, en 1246, Jaume I el va permutar amb el bisbat de Vic a canvi d'unes terres de València.

El temple, situat dins el recinte fortificat, estava inicialment dedicat a Sant Esteve, però en el segle XVI es va canviar l'advocació. Quan es va consagrar la canònica de Santa Maria de l'Estany, a principis del segle XI, va ser donada a aquest monestir. En 1260 va passar a dependre del bisbat de Vic gràcies a una permuta.

En 1936 va ser profanada i cremada, perdent la seva coberta. No es va restaurar fins l'any 1985 en que es van consolidar els seus murs, però no es va refer la coberta. Ha estat recentment que s'ha dotat al temple d'un nou sostre, en aquest cas de fusta i s'hi ha restablert el culte, tot i  que només en dies assenyalats.

Del castell queden en peu nombrosos fragments de murs, que formaven part tant de les muralles com d'estances.

L'església ha resistit millor el pas dels anys, gràcies a les nombroses reparacions i modificacions que ha patit. És de planta circular, però amb una capçalera formada per tres absis semicirculars, lleugerament ultrapassats.

Les dues absidioles laterals han estat reconstruïdes totalment, conservant-se només original la unió amb la resta del temple. 

En la del costat sud es conserven dos arcs cecs, que formaven part del fris amb que estava decorada. En la restauració es va reproduir aquest motiu en tots tres absis.

Al costat de l'absidiola nord trobem excavada en el mur una fornícula semicircular. Es creu que al costat de l'absidiola sud existia una fornícula igual, però aquest sector ha patit nombroses reformes i es va construir l'actual porta d'accés. Per tal d'obrir aquesta porta es va modificar la curvatura del temple.

El temple està il·luminat gràcies a una finestra de mig punt i doble esqueixada,  que podem trobar en cadascun dels absis i dues més en el sector sud. Posteriorment es va obrir un ull de bou sobre la nova porta d'accés.