La primera notícia d'aquesta església no la tenim fins l'any 1050, moment en que el bisbe de Vic vinculà aquest temple al de Sant Julià de Vilatorta.

En l'actualitat té planta de creu llatina gràcies a dues capelles laterals que es van afegir en els segles XVI i XVII. Originàriament el temple tenia planta rectangular capçada a l'est per un absis semicircular. Aquest està decorat segons els canons llombards amb un fris d'arcs cecs i lessenes. Interiorment no es pot contemplar el tambor absidal doncs un retaule ens ho impedeix.

Va ser edificat en dues etapes constructives diferents dins el període romànic. La primera correspon al segle XI i a ella pertany la capçalera i part de la nau. En el segle XII es va allargar la nau per l'oest. La diferència entre totes dues etapes és molt clara des de l'exterior. La part corresponent al segle XI segueix la tradició llombarda amb parelles d'arcs cecs emmarcats entre lessenes. Aquest fris d'arcs es converteix en una cornisa en arribar a la part construïda en el segle XII i desapareixen les lessenes.

També ens ajuda a distingiu les dues etapes el seu aparell constructiu. Mentre que en la part del segle XI trobem pedres irregulars unides amb morter, en la del segle XII els carreus estan ben tallats i estan disposats de manera regular.

En el segle XIII es va afegir un atri que protegia la portalada del segle XII. Aquesta estava en el mur oest. Actualment aquesta porta ha desaparegut i se'n conserven algunes restes. Destaca la seva arquivolta esculpida amb motius vegetals i entrellaçats. Els capitells en que es recolza també tenen esculpits motius vegetals.

El pòrtic va ser tapiat per tal d'allargar novament la nau. D'ell ens han arribat dues arcades en el mur sud, que es recolzen en un senzill capitell. L'arc està decorat interiorment amb uns botons.

L'actual porta d'accés es va construir reaprofitant part dels arcs de l'atri corresponents al mur oest. Aquests encara són parcialment visibles en els extrems de la façana.

En el segle XVII es va sobrealçar la nau, es va obrir un ull de bou sobre la porta d'accés al temple, es va refer la volta de la nau i es va construir el campanar de torre.

A l'interior del temple, que està tot enguixat, podem veure dos nínxols d'arc rebaixat que de ben segur van contenir uns sepulcres dels quals no ens ha arribat cap resta.

Davant la porta d'accés trobem l'antic comunidor. Es tracta d'un petit recinte cobert amb un banc a cada banda.