Temple edificat a finals del segle XI o principis del XII. La primera notícia escrita que tenim data de l'any 1131. Originàriament va ser l'església de la masia Viladrover, fins que Hug de Selige, la seva muller Bernarda i la seva filla Ermessenda, senyora d’Aiguafreda, la van  vendre a Pere Berenguer, canonge sagristà de Vic, l'any 1372.

El temple està format per una sola nau. Originàriament estava coberta amb volta de canó, de la que només queda un fragment en el costat oest, sota el campanar. En 1685 el bisbe Pascual va fer renovar la volta del temple.

També va fer tapiar l'antiga portalada del temple. Estava situada en el mur sud. És de factura molt senzilla, amb un arc de mig punt adovellat.

La nova portalada es va obrir en el mur oest l'any 1689. També es va afegir la sagristia, una capella lateral i una escala que permetia l'accés al campanar.

La torre de campanar és l'element més interessant del temple. Té una alçada de tres pisos i està situat en el mur oest, als peus de la nau. En el primer pis s'obrien quatre finestres de mig punt, una a cada costat, avui cegades. Passa el mateix amb les finestres del segon pis, que en aquest cas eren geminades. Per sobre d'elles trobem un fris d'arcs cecs llombards i un de dents de serra, fets amb pedra sorrenca vermella. En el tercer pis es repetia aquesta estructura, però en els costats est i oest es van substituir posteriorment les finestres geminades per un gran finestral.

Sota el campanar, podem trobar una finestra en forma de creu.

També és d'època romànica la finestra de doble esqueixada que trobem en el mur sud.

Entre els anys 1916 i 1920 es va allargar la nau per llevant. Això va provocar que s'enderroqués l'absis original i es construís un de nou en estil neoromànic.