Les primeres notícies del temple daten de l'any 950. Aquell edifici va ser enderrocat i es va construir un nou temple, que es consagrava l'any 1076. Posteriorment va ser reformat en els segles XV i XVI. L'any 1654 fou saquejada per les tropes franceses. Un segle més tard, en 1755, es posa la primera pedra de l'actual temple barroc.

Del temple romànic només es va conservar el campanar.  Data del segle XI. Es va construir seguint el model llombard. Té sis plantes d'alçada. La darrera fou afegida posteriorment. A principis del segle XX un incendi va malmetre part de l'edifici, especialment el pis afegit. Puig i Cadafalch va ser l'encarregat de restaurar-lo, afegint un rellotge en cada una de les cares de la darrera planta. 

El primer pis és el més alt de tots.  En els seus murs trobem finestres en forma d'espitllera i un fris d'arcs cecs flanquejats per lessenes cantoneres i una central. Sobre el fris d'arcs cecs trobem un de dents de serra. Aquesta decoració es repeteix en totes les plantes. En el segon pis les espitlleres es converteixen en una finestra de mig punt. 

En el tercer pis s'augmenta el nombre de finestres. Així doncs trobem dues finestres geminades en cada mur. En el quart i el cinquè són tres les finestres que hi ha en cada mur. En el cinquè els arcs van ser totalment reconstruïts en la reforma de Puig i Cadafalch. Externament aquesta planta està unida a la superior. Corona la torre una teulada a quatre aigües, que és coronada per un cimbori que serveix de suport al parallamps i a la campana del rellotge.