El que podem observar avui en dia són les restes del priorat benedictí, que van fundar els senyors de Castellví de Rosanes, Bonfill i Sicarda, el 8 d'abril de 1042. L'objectiu dels senyors de Castellví era convertir-lo en el panteó familiar.

El seu moment de màxim esplendor esdevingué en el segle XII, quan rebé nombroses donacions. Una d'aquestes la trobem en el testament de Guillem Ramon I de Castellví, que a banda d'un important llegat, va deixar 100 sous per a la construcció d'una nova església.

En el segle XIII passà a dependre del monestir empordanès de Sant Miquel de Cruïlles. En 1448 un terratrèmol va esfondrar la coberta de la nau i bona part de les dependències monàstiques. Aquest va ser l'inici de la seva decadència, que es culminà amb la secularització de l'any 1534. 

Del monestir només queda en peu part de l'església, construïda com ja hem comentat, a mitjans del segle XII.

Està formada per una única nau rectangular, que va perdre la seva volta apuntada durant el terratrèmol del 1448. El temple ens recorda molt a la veïna església de Santa Margarida, si bé la qualitat de la construcció de Sant Genís és superior.

Només va sobreviure part de la volta corresponent al presbiteri, com podem veure en aquestes fotografies del  1915 i corresponents al Fons Salvany, era de forma apuntada.

Malauradament la capçalera s'ha esfondrat, probablement a causa d'un despreniment del terreny, i ja no podem contemplar l'absis, que tenia tres grans finestres de mig punt en el seu mur est.

Només s'ha conservat l'arrencada de l'arc de la finestra dreta.

La volta de la nau estava reforçada per arcs torals apuntats, dels que només se n'ha conservat un. Si ens fixem detalladament, podem veure com el morter ha desaparegut d'algunes juntes, el que fa perillar la seva estabilitat. En els propers mesos la fundació Abertis ha de consolidar i restaurar el temple, esperem que aquesta actuació arribi a temps i no es perdin més elements del cenobi.

La nau presenta grans arcs cecs en la part interior dels seus murs laterals, a mode d'arcosolis.

En l'interior de tres dels quatre arcs del costat sud s'obren finestres de mig punt i una sola esqueixada.

En el mur oest trobem la porta d'accés al temple. Sobre ella hi ha l'únic element afegit del temple, una finestra de grans dimensions.

Està formada per dos arcs de mig punt, que envolten a un timpà, on hi ha esculpida una flor amb sis pètals. A la llinda també es poden veure esculpits alguns elements de tipus geomètric. Es tracta d'una creu grega, i dues flors una de quatre i una de sis pètals, totes elles circumscrites.

El conjunt està protegit per un guardapols decorat amb mitges boles. L'arquivolta interior es recolzava en dues columnes amb capitells esculpits, que no s'han conservat in situ. Un d'ells es conserva en L'Enrajolada - Casa Museu Santacana de Martorell i també té una flor de sis pètals circumscrita en la seva cara frontal.

En el mur sud s'obre una altra porta, de menors dimensions, que comunicava amb les dependències monacals.

En aquest mur trobem tres ossaris o sarcòfags empotrats. N'hi ha dos en el costat esquerre de la porta i un en el dret. Dóna tota la impressió que en aquest sector hi havia més sarcòfags, que han estat destruïts o espoliats. En el Museu Vicenç Ros de Martorell es conserva un d'aquests ossaris. Tots ells tenen les mateixes característiques. Es tracta de recipients rectangulars amb una creu dins d'un cercle, esculpida en la part frontal. Malauradament es van destruir parcialment quan van ser profanats.

En aquest sector podem trobar l'arrencada d'un arc, que probablement servia de suport d'un porxo o galeria coberta.

Com podem veure en algunes de les fotografies i tal i com succeeix en molts monuments abandonats, els seus murs estan plens de pintades d'alguns brètols que no tenen cap respecte per aquests murs centenaris.

Al voltant de l'església podem les restes de les fortificacions que protegien el cenobi.

Es conserven segments de murs molt fragmentats, especialment en el costat sud.

En alguns d'ells es poden veure les restes de sageteres.

L'element més destacat és la base d'una torre circular, situada en el sector sud-est.

També es conserva una edificació rectangular, que estava coberta amb una volta, probablement apuntada.

La seva estructura, la coberta i l'arrebossat del mur interior ens fan pensar que es tractava de la cisterna del castell.

Prop de la torre circular trobem dos petits forats circulars excavats a la roca. Probablement servien de suport d'alguna estructura de fusta, que no s'ha conservat.