Ens trobem davant d'un dels edificis més interessants de la comarca. Els seus orígens ens porten fins el segle X. Concretament les primeres notícies que ens han arribat daten de l'any 988. 

Originàriament era un temple mossàrab, que alguns han volgut relacionar amb les esglésies del Serrablo, a la província d'Osca.  Estava format per dues naus, possiblement a mode de dos temples independents. La nau sud es va enfonsar i actualment només es conserven els primers centímetres dels seus murs, que ens permeten resseguir la seva planta. 

Aquesta nau era més estreta que la del costat nord. Tenia planta rectangular i estava acabada en un absis semicircular. Pel que es pot deduir de les restes, es creu que es trobava coberta amb una volta de canó, reforçada amb dos arcs torals, que es recolzaven en pilars adossats als murs laterals.  

La nau que s'ha conservat, va ser reformada en el segle XI adoptant l'estètica llombarda. Té planta rectangular i està coberta amb una volta de canó, reforçada amb tres arcs torals. A l'est està capçada per un absis semicircular, el terra del qual està en un nivell superior a la nau. Aquest desnivell es salva amb tres graons. L'absis està decorat externament amb lessenes i arcs cecs. 

La decoració llombarda també la podem trobar en els murs nord i oest.   

En el mur sud s'obre una senzilla porta de mig punt amb l'arc adovellat. És de factura posterior a l'enfonsament de la nau sud, el que ens fa pensar que aquest desgraciat fet ja es va produir en l'Edat Mitjana. També són d'aquella època les dues finestres de doble esqueixada, tot i que una d'elles ha estat profundament restaurada darrerament. Curiosament aquest mur és l'únic que no té decoració. Això fa pensar que la desaparició de la nau fou posterior a la reforma llombarda.

En el mur oest s'obre l'altra porta d'accés. Està formada per un arc de mig punt sobre el que trobem una gran finestra en forma de creu, refeta totalment en la darrera restauració. La façana està decorada amb un fris d'arcs cecs, que segueix el pendent de la teulada a dos aigües i per dues lessenes cantoneres. Corona aquest mur una senzilla creu situada sobre el vèrtex de la teulada. 

Però sens dubte l'element més destacat del temple és el seu campanar de torre. Està adossat al mur nord i pertany al temple mossàrab del segle X. Està dividit bàsicament en dos trams. El primer el forma un gran sòcol amb forma troncopiradmidal, de planta quadrada. Sobre aquest s'alça un pis on s'hi van obrir quatre grans finestres d'arc de mig punt amb els muntants molt avançats, el que els dóna un aspecte d'arc de ferradura.

Tot aquesta part de la torre està construïda d'una manera molt senzilla amb blocs de pedra molt rústecs i que no van ser tallats, si no que van ser simplement trencats. La seva distribució és totalment irregular i estan lligats amb abundant argamassa.

Durant la reforma que va patir el temple en el segle XI,  s'hi va afegir un pis més al campanar, seguint els cànons llombards. Una finestra triforada s'obre en cadascun dels murs, emmarcada entre lessenes cantoneres i un fris d'arcs cecs. La construcció es remata amb una teulada a quatre aigües.