ProvÝncia de Lleida


Sant Climent de Coll de Nargˇ
(Coll de Nargˇ, Alt Urgell)

42║ 10,298'N ; 1║ 18,780'E




Ens trobem davant d'un dels edificis mÚs interessants de la comarca. Els seus orÝgens ens porten fins el segle X. Concretament les primeres notÝcies que ens han arribat daten de l'any 988. 

Vista general

OriginÓriament era un temple mossÓrab, que alguns han volgut relacionar amb les esglÚsies del Serrablo, a la provÝncia d'Osca.  Estava format per dues naus, possiblement a mode de dos temples independents. La nau sud es va enfonsar i actualment nomÚs es conserven els primers centÝmetres dels seus murs, que ens permeten resseguir la seva planta. 


Aquesta nau era mÚs estreta que la del costat nord. Tenia planta rectangular i estava acabada en un absis semicircular. Pel que es pot deduir de les restes, es creu que es trobava coberta amb una volta de canˇ, reforšada amb dos arcs torals, que es recolzaven en pilars adossats als murs laterals.  

Capšalera de la nau sud

La nau que s'ha conservat, va ser reformada en el segle XI adoptant l'estŔtica llombarda. TÚ planta rectangular i estÓ coberta amb una volta de canˇ, reforšada amb tres arcs torals. A l'est estÓ capšada per un absis semicircular, el terra del qual estÓ en un nivell superior a la nau. Aquest desnivell es salva amb tres graons. L'absis estÓ decorat externament amb lessenes i arcs cecs. 

La decoraciˇ llombarda tambÚ la podem trobar en els murs nord i oest.   

Mur nord        Fašana oest

En el mur sud s'obre una senzilla porta de mig punt amb l'arc adovellat. ╔s de factura posterior a l'enfonsament de la nau sud, el que ens fa pensar que aquest desgraciat fet ja es va produir en l'Edat Mitjana. TambÚ sˇn d'aquella Ŕpoca les dues finestres de doble esqueixada, tot i que una d'elles ha estat profundament restaurada darrerament. Curiosament aquest mur Ús l'˙nic que no tÚ decoraciˇ. Aix˛ fa pensar que la desapariciˇ de la nau fou posterior a la reforma llombarda.


En el mur oest s'obre l'altra porta d'accÚs. EstÓ formada per un arc de mig punt sobre el que trobem una gran finestra en forma de creu, refeta totalment en la darrera restauraciˇ. La fašana estÓ decorada amb un fris d'arcs cecs, que segueix el pendent de la teulada a dos aigŘes i per dues lessenes cantoneres. Corona aquest mur una senzilla creu situada sobre el vŔrtex de la teulada. 


Per˛ sens dubte l'element mÚs destacat del temple Ús el seu campanar de torre. EstÓ adossat al mur nord i pertany al temple mossÓrab del segle X. EstÓ dividit bÓsicament en dos trams. El primer el forma un gran s˛col amb forma troncopiradmidal, de planta quadrada. Sobre aquest s'alša un pis on s'hi van obrir quatre grans finestres d'arc de mig punt amb els muntants molt avanšats, el que els dˇna un aspecte d'arc de ferradura.


Tot aquesta part de la torre estÓ constru´da d'una manera molt senzilla amb blocs de pedra molt r˙stecs i que no van ser tallats, si no que van ser simplement trencats. La seva distribuciˇ Ús totalment irregular i estan lligats amb abundant argamassa.

Durant la reforma que va patir el temple en el segle XI,  s'hi va afegir un pis mÚs al campanar, seguint els cÓnons llombards. Una finestra triforada s'obre en cadascun dels murs, emmarcada entre lessenes cantoneres i un fris d'arcs cecs. La construcciˇ es remata amb una teulada a quatre aigŘes.