Monestir femení fundat pels comptes de Barcelona Sunyer i Riquilda en la primera meitat del segle IX. Es conserva l'acta de consagració del primer temple, datada l'any 945 i on figura el nom de la que va ser la seva primera abadessa: Adelaida.

Originàriament era un temple extramurs i no fou fins ben entrat el segle XIII que passà a formar part del teixit urbà de Barcelona, en quedar englobat pel segon cinturó de muralles.

Durant els segles XII i XIII el monestir està sota la tutela dels comptes de Barcelona, que fan nombroses donacions per a la seva ampliació i millora, És d'aquesta època l'estructura de planta basilical que encara conserva el temple, tot i que anteriorment havia tingut planta de creu grega. 

En el segle XIV es construeix un segon pis en el claustre, ja seguint els corrents gòtics. Però les reformes no es van acabar aquí. Durant els segles XV i XVII el temple perd part de la seva traça romànica per adoptar els estils dominants en aquells segles. Aquests canvis van afectar especialment a les voltes del temple i a la capçalera.

El temple fou saquejat per les tropes napoleòniques, que el van convertir en presó. L'estat en que va quedar el conjunt monàstic era de pràcticament ruïna. En 1873 es va enderrocar el claustre. Els seus capitells es trobem repartits en diversos museus, així com en nombroses col·leccions particulars.  Aquest deteriorament de les instal·lacions va fer que l'any 1874 les monges comencessin les obres d'un nou recinte conventual a la zona de Sarrià, on es van traslladar cinc anys més tard.  En 1909 el que quedava del monestir va patir un seriós incendi. 

L'església, molt modificada, és l'únic vestigi que ens ha arribat d'aquest convent. Malgrat tot és molt difícil poder concretar on es trobava la porta d'accés original, així com quin tipus de finestres hi havia. Les reparacions, ampliacions i reformes fetes al llarg dels anys han canviat totalment la seva fesomia. Actualment és un temple de planta basilical amb tres naus capçades amb tres absis semicirculars. 

L'aspecte interior el devem bàsicament a la restauració que es va fer desprès de l'incendi de principis del segle XX. Són d'aquest moment bona part de capitells de l'interior del temple, imitant capitells corintis. 

Malgrat tot encara podem contemplar algunes elements escultòrics de l'època romànica, que representen motius vegetals. 

On també podem veure alguns dels capitells originals del temple és al Museu Nacional d'Art de Catalunya, on es conserven 5 parelles de columnes. 

També és de principis del segle XX la façana neo-romànica, on actualment trobem una porta cegada.