Província de Barcelona


Santa Maria la Rodona
(Vic, Osona)

41º 55,571'N ; 2º 15,382'E     




Temple edificat en el segle XI per ordre de l'Abat Oliva. Destacava per la seva forma circular, inspirada en el temple de Santa Maria la Rodona de Roma, que anteriorment havia estat el Panteó de la ciutat. La seva planta tenia 10,5 metres de diàmetre i una capçalera semicircular en el costat de ponent.


Aquest temple deuria ser molt important, doncs va servir de model per a la construcció de l'església de Santa Maria la Rodona de l'Illa (Roselló) i del campanar del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Entre els anys 1140 i 1180 el temple es va ampliar. La seva planta era totalment circular, sense absis, de 25,25 metres de diàmetre. La seva façana es trobava on avui hi ha l'escalinata que dóna accés a la catedral.  Malauradament va ser enderrocada l'any 1781.


Les restes d'aquest temple van ser descobertes a l'estiu del 2004 durant unes excavacions efectuades a la plaça del davant de la catedral. Es poden veure clarament els dos recintes circulars. Aquest jaciment va estar més d'un any al descobert, a mercè de les inclemències del temps i omplint-se de runa i escombraries. Discrepàncies entre les diferents administracions, al voltant del que calia fer amb aquest monument van provocar que estigués abandonat durant tot aquest temps.  


Finalment es va optar per tornar a enterrar aquests importants vestigis i unes rajoles de color més fosc indiquen el perímetre del temple. És una autentica llàstima que les absurdes discussions entre les administracions i el bisbat ens hagin privat de gaudir d'una de les troballes arqueològiques més interessants dels darrers anys. La particularitat i la importància d'aquestes restes són arguments més que suficients per a que es fes una actuació a la zona que permetés la seva conservació i també la seva contemplació.  Hi ha moltes ciutats amb elements antics en el seu subsòl i que han adoptat solucions que permeten la vida quotidiana dels seus ciutadans i la contemplació dels vestigis trobats, per què Vic ha de ser una excepció?  A més a més, encara no s'ha col·locat cap plafó explicatiu de que signifiquen aquestes rajoles d'un color diferents. Molta gent desconeix la història de l'edifici i es pensa que es tracta d'un motiu ornamental sense cap més valor. Sens dubte això és un indicatiu del poc valor que les autoritats van donar a aquest descobriment, que pels historiadors i amants de l'art i va ser molt important.


En el claustre de la catedral, hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu de la Rodona. En ella es conserva  un pergamí, que ens parla dels favors espirituals que el bisbe Galceran Sacosta va concedir a la cofraria dels devots d'aquest temple. El document porta la data del 18 de Novembre de 1342.


El pergamí està decorat amb tres belles escenes. La central correspon a la Mare de Déu amb el Nen a la falda. A l'esquerra podem veure l'Anunciació i a la dreta la Crucifixió de Crist.


En el Museu Episcopal de Vic es conserva la talla de la Mare de Déu de la Rodona, de finals del segle XII. És una imatge d'estil bizantí, amb Jesús assegut a la falda de Maria. Malauradament, les figures han perdut els braços. El cap del Nen també es va deteriorar i per aquest motiu va ser substituït per un de nou durant el segle XIX.


El fet que la part posterior sigui totalment plana, fa pensar que formava part d'un frontal d'altar.

* Les imatges sense el logotip d'ArtMedieval han estat cedides pel Grup de Defensa del Patrimoni Vic - Osona