Pont d'origen romà. Formava part de la Via Augusta i va ser construït en època d'August pels volts de l'any 10 aC. Durant segles va ser l'únic pont que hi havia a la part baixa del Llobregat, fins que al segle XV es construí el de Sant Boi.

D'aquest pont romà encara es poden veure els carreus que formen els estreps, on s'hi llegeixen les inscripcions de les legions que hi van treballar.

Sobre l'estrep esquerre s'alça un arc triomfal, molt erosionat pel pas del temps i la mà de l'home. Està datat a la primera meitat del segle II dC.

Les diverses crescudes del riu han fet que s'hagi hagut de reconstruir en diverses ocasions. Es té constància com a mínim de dues reconstruccions en època medieval. La primera va ser en 1143. A ella corresponen els elements romànics que podem observar en el pont. Adossat a l'aparell romà es pot veure un tram de mur format per filades regulars de petits carreus i un arc de mig punt situat entre l'estrep esquerre i l'arc principal. Per la tècnica utilitzada en la disposició dels carreus, es creu que els autors de l'obra eren els mateixos que estaven edificant els temples de Sant Genís de Rocafort i de Santa Margarida.

En 1283 una nova crescuda del riu fa que s'hagi de tornar a refer el pont, en aquest cas en estil gòtic. Es construeixen dos grans arcs ogivals. El més gran feia 21 metres d'alçada i 43 d'amplada. En la part central s'alça un petit habitacle cobert amb volta de canó.

Durant la Guerra Civil es va destruir el pont. En 1962 es va reconstruir novament, però mantenint fidelment l'estructura que tenia des del segle XIII.