Província de Lleida


Santa Maria d'Arties
(Naut Aran, Val d'Aran)

42º 41,871'N ; 0º 52,246'E   




Església del segle XII, situada a la part alta de la població d'Arties. Entre 1998 i 1999 es van haver de reforçar la volta principal i l'estructura per evitar que es desplomés. 


L’edifici és de planta basilical de tres naus, encapçalades originàriament per tres absis dels quals avui només es conserva gairebé intacte el del costat nord.

Detall capçalera   Absis nord

Està decorat amb un fris escacat i un altre d'arcs cecs en la seva part superior. Els arcs es recolzen en permòdols, alguns llisos i d'altres amb cares humanes esculpides.


En la part inferior del tambor absidal veiem una motllura decorada amb boles.


L'absis sud ha estat refet en diverses ocasions com queda manifest en la irregularitat de les seves fileres de carreus.


Probablement tenia una finestra d'arc de mig punt monolític en la seva part central com succeeix en l'absis nord. També n'hi havia una altra en el costat sud, on podem veure un carreu on s'hi va tallar un arc de mig punt i part del brancal esquerre.


Presenta també una decoració sota la teulada amb un fris escacat i un d'arc cecs, que tenen els permòdols decorats amb motius geomètrics.


En l'espai que hi ha entre els arcs més propers a l'absis central  veiem gravades unes línies inclinades, mentre que entre els següents hi ha una creu.


Com en el cas de l'absis nord, en la part inferior del tambor absidal hi havia una motllura decorada amb boles, que només s'ha conservat en el sector més meridional.


L'absis central va ser enderrocar per construir una sagristia, que posteriorment també va ser enderrocada, conservant-se només el tram presbiteral.


En la darrera restauració s'ha procedit a reconstruir l'absis central i a deixar testimoni del perímetre de l'antiga sagristia.


En la reconstrucció s'han fet servir tots aquells elements que es conservaven de l'absis romànic, com els arcs de les finestres i petits fragments de la cornisa escacada.


La finestra central presenta una interessant decoració on veiem el que sembla un cavall amb un creu, una flor circumscrita i altres motius vegetals.


També s'han conservat els arcs de les finestres laterals, que en aquest cas no presenten decoració.

Damunt de l'absis central trobem tres ulls de bou, el central més gran que els laterals.


Sembla que també hi havia un altre ull de bou a sobre de cadascun dels absis laterals, que va ser substituït posteriorment per una finestra aputada.

Restes de l'ull de bou del costat sud i finestra apuntada     Restes de l'ull de bou del costat nord i finestra apuntada

La nau central està coberta amb una volta de canó, mentre que les laterals ho estan amb voltes de quart de cercle.


Totes tres estan reforçades per arcs doblers.

Interior del temple  Volta de la nau central

Les naus estan separades per arcs formers de mig punt adovellats, que descansen en pilars circulars.


Els tres absis estan ocults per la presència de retaules barrocs en el cas dels laterals i gòtic el central.

Retaule de l'absis nord   Retaule gòtic   Retaule de l'absis sud

El retaule gòtic de l'absis central es va realitzar en el segle XV i representa diverses escenes de la vida de la Verge.

Casament de Sant Joaquim i Santa Anna i Naixement de Maria   Crucifixió de Crist   Presentació en el temple de Jesús i Ressurrecció de Crist

Maria prega amb Sant Joaquim i Santa Anna i L'Anunciació    Còpia de l'Ascensió de Crist i escena de la dormició de Maria

Naixement de Crist i Epifania    Fotografia de la taula de la Pentecosta i escena de l'Assumpció de Maria


Posteriorment, en època renaixentista es va modificar la seva estructura, afegint elements decoratius com columnes i un cambril per allotjar-hi la imatge de la Mare de Déu romànica, tal i com podem veure en aquesta imatge de Francesc Blasi, feta l'any 1925 i que pertany al Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.


En els primers compassos de la Guerra Civil es va decidir traslladar el retaule a Lleida per garantir-ne la seva conservació. Malauradament en aquest trasllat es van "extraviar" dues taules corresponents a la Pentecosta i a l'Ascensió de Crist. Aquesta darrera es va localitzar en el museu Maricel de Sitges i en el 2010, la Diputació de Barcelona va fer-ne una còpia, que és la que podem observar en el retaule.

La Pentecosta     Còpia de l'Ascensió de Crist

En reconstruir el retaule es va optar per eliminar els afegits renaixentistes i per tant va sortir a la llum la imatge central de la Verge i el Nen, que havia quedat oculta pel cambril de la talla romànica.


Algunes de les columnes renaixentistes encara es podien observar en un racó del temple en l'any 2006. Desconeixem la seva ubicació actual .


També es desconeix quina va ser la sort de la imatge romànica de la Mare de Déu.

En l'any 2006 es va anunciar a "bombo i plateret" que s'havien localitzat els dos braços de l'antiga talla romànica del Crist Crucificat d'Arties, que també es va perdre durant la Guerra Civil. Algunes veus explicaven que s'havia cremat, mentre que d'altres la situaven en una casa del poble.


Aquests braços van ser ubicats a banda i banda del retaule que hi ha en el mur nord del temple.

Retaule barroc i braços del Crist romànic

 

Detall d'un braç del Crist romànic         Detall d'un braç del Crist romànic


En la visita al temple que vam realitzar l'estiu del 2014 ens va sorprendre veure que els braços ja no hi eren... Ni rastre.  Malauradament tampoc no us podem oferir més dades sobre la seva sort.


Si que es conserva en el temple una imatge de Sant Joan Baptista, datada en el segle XIII i que mostra ja l'incipient estil gòtic. Va ser feta pel taller de Comenges i està policromada amb tonalitats vermelles i daurades. Sosté amb la mà dreta la imatge de l'Anyell de Déu.


També podem contemplar en l'interior del temple una ara d'altar, situada sota del cor.


Al seu costat hi ha una interessant pica baptismal de forma rectangular, datada entre els segles XII i XIII. En la cara frontal veiem mitges boles, una creu i una figura humana amb els braços oberts, com si estigués crucificat. També trobem boles en el costat dret.  Posteriorment va ser reaprofitada per guardar-hi l'oli.

Pica baptismal    Pica baptismal

L'altar principal està sustentat per un tenant del segle XI. Està format per una columna monolítica llisa.


La zona presbiteral i el primer tram de la nau estan decorades amb interessants pintures murals . Es creu que van ser pintades a mitjans del segle XVI. En el sostre del presbiteri es representa a Déu Pare sortint dels núvols en una imatge imponent. El flanquejaven els quatre Evangelistes, dels que malauradament en queda molt poca cosa.


Uns anys més tard, pels voltants del 1580, es va decidir substituir aquestes imatges per unes de similars però més adients al canvi estètic que s'estava produint amb l'entrada del renaixement. Per sort, no es va optar per pintar a sobre de les pintures originals, si no que es va construir una falsa volta de fusta per allotjar les noves imatges. Un cop restaurades, es conserven en el cor del temple.


També es van folrar amb fusta els laterals del presbiteri, on es van representar escenes de la vida de Sant Joan Baptista.


En el sostre del primer tram de la nau central trobem un dels millors conjunts de pintura mural de la Val d'Aran. Representen el Judici Final i van ser pintades al mateix temps que les primeres pintures del presbiteri. En la part central veiem a a Jesucrist tornant a la Terra per jutjar a les ànimes, envoltat d'un grup de sants i santes i dins d'un núvol. A la seva dreta, baixant per la volta i segons el punt de vista del Crist, es va representar el Cel i a la seva esquerra l'Infern.


L'habilitat d'aquest mestre és inferior al que va decorar el presbiteri, com es pot veure comparant els trets anatòmics del Pare i del Fill. A més, va cometre l'error de representar l'espasa i el lliri, que flanquegen a Crist, en el costat equivocat. Trobem el lliri, és a dir el premi per als virtuosos en el costat de l'Infern, mentre que l'espasa, símbol del càstig pels pecadors, es troba en el costat del Cel.


A l'Infern veiem un grup de condemnats dins d'una gran olla, patint les tortures pròpies d'aquest indret. Un altre grup de condemnats es conduït cap a la boca de Leviatan, on ja hi ha bisbes, clergues i reis. L'escena la contempla Satanàs, rei dels dimonis, assegut en el seu tron.


A la banda del Cel veiem un gran castell, amb elements arquitectònics renaixentistes, que representa la Jerusalem celestial. Sant Pere es troba davant la fortalesa, convidant a entrar-hi a tots aquells personatges que estan sortint de les tombes. Jesús beneeix a tots els que s'acosten a la ciutat des de la torre central. En la part alta de la muralla veiem a un grup d'àngels músics. Completa l'escena Sant Miquel vestit amb armadura i pesant les ànimes al mateix temps que sotmet al dimoni.


En les columnes més properes al presbiteri es van representar a Sant Antoni envoltat de dimonis i a Sant Cristòfol ajudant a creuar el riu al Nen Jesús.

Sant Antoni          Sant Cristòfol

Durant l'hivern del 2008 es van restaurar altres pintures murals, realitzades amb  posterioritat i que decoraven les voltes de les naus laterals. El seu estat de conservació és molt deficient, degut a les humitats patides al llarg dels segles. Podem veure una escena on es representen les set virtuts i també a Lucrècia i a Tarquini. També hi ha una escena de cacera, la conquesta de Tunis i un Sant Sopar. Malauradament, malgrat el gran interès que tenen aquestes pintures per l'original temàtica, la guia del lloc no en va fer cap menció... Les pintures, de les que gairebé només es conserven els fragments que hi ha sobre els arcs formers, queden ocultes per l'existència del cor des del terra de les naus... Per aquest motiu només us podem oferir la fotografia que correspon a l'escena del Sant Sopar. 

a
La porta principal, en contra del que és habitual, està situada en el mur nord.


Està formada per sis arcs de mig punt en gradació. Alguns estan decorats amb escacats o amb botons. Els seus muntants estan decorats amb cilindres a mode de bordons. 


Les arquivoltes estan protegides per un guardapols esculpit amb un escacat que acaba en dues cartel·les esculpides amb caps humans.

Cartel·la   Cartel·la


En un dels carreus que hi ha al costat dret de la porta, hi ha gravada la figura d'un ocell.


També trobem un carreu gravat en l'interior del temple. En aquest cas trobem una creu circumscrita, envoltada d'uns motius que semblen correspondre a uns rèptils.


En el mur sud també s'obre una petita porta que comunica amb el cementiri. Està formada per tres senzills arcs de mig punt en gradació.


En el mur sud trobem algunes de les finestres més interessants del temple. Estan en els sector més proper a la capçalera.  Una és de factura romànica, mentre que l'altre correspon a l'estil gòtic. El primer d'aquests finestrals manté característiques similars a la que trobem en la part central de l'absis principal. Està formada per un arc de mig punt monolític i decorat amb motius vegetals.


L'altra finestra va ser afegida en època gòtica i recentment ha estat restaurada, per dotar-la d'una imatge el més semblant possible a l'original.


Està formada per tres arcs apuntats en gradació, que envolten a una petita rosassa, parcialment reconstruïda. Aquests arcs encara presenten part de la decoració pictòrica amb que estaven decorats externament. Amb tons vermellosos es van representar diversos motius de tipus geomètric.  Envolta el conjunt un guardapols escacat.


Els tres arcs descansen en parelles de columnes, que tenen els seus capitells decorats amb motius vegetals. Aquesta mateixa estructura decorativa la podem trobar en la cara interior de la finestra.


En aquest costat de la finestra es conserven unes interessants bases de columnes, decorades amb entrellaçats.


En el mur nord, actualment cegada i només visible des de l'interior, es pot veure una altra finestra romànica.


La teulada a dos aigües del temple es recolza pel costat de migjorn en una cornisa sostinguda per mènsules. Aquestes estan decorades amb caps d'animals, com simis, gossos o felins i caps humans.


En el mur nord, en canvi, la teulada es recolzava en un fris d'arcs cecs, dels quals només es conserva la part més propera al presbiteri.


Aquests arcs es recolzaven en mènsules esculpides. La construcció de contraforts i altres reforços per al mur nord han fet que es perdessin alguns d'ells. En canvi, s'han conservat bona part de les mènsules de la part més occidental del mur. Estan decorades majoritàriament amb caps humans.


En diversos llocs del temple podem veure carreus reaprofitats, que presenten decoració a base d'escacats. També n'hi ha un junt a la finestra gòtica amb un estrany gravat.


La torre de campanar, de planta quadrada, té cinc pisos d'alçada i una coberta piramidal. Va ser aixecada entre els segles XIII i XIV i per tant ja mostra una clara transició cap al gòtic. Està adossada al mur oest.

Torre campanar    Campanar i portalada


En la seva robusta estructura s'obren diversos finestrals apuntats en cada costat: tres en el darrer pis, dos en el quart i un o dos en el tercer.

Torre campanar


En la part de la capçalera trobem un altre campanar, en aquest cas de cadireta i dos ulls, sobre els quals hi ha una petita obertura en forma de creu.

Campanar de cadireta

 


Davant la portalada d'accés al temple trobem les restes del castell d'Arties, del qual només queda en peu una torre semicircular, un fragment de muralla i la base d'una torre rectangular.