|
Província de Barcelona
Claustre de la Catedral
(Vic, Osona)
Les primeres notícies del claustre de la catedral daten de l'any 1058.
Estava formant per unes galeries d'arcs de mig punt molt simples, sense
columnes ni capitells. És per aquest motiu que en el segle XIV es va
decidir construir-ne un de nou, molt més luxós.
Malgrat tot, es va decidir
mantenir el claustre romànic i edificar el nou al seu damunt, la qual cosa
en limità el perímetre. La separació entre els dos pisos es feina
mitjançant una línia d'imposta.
Es va començar a construir l'any 1318, sota la direcció de Ramon Despuig,
per la galeria adossada al mur sud de la catedral. La següent en
construir-se va ser la del costat de ponent, que estava adossada al palau
episcopal.
En 1332 s'inicia la construcció de l'ala de llevant. Dificultats
econòmiques i la crisi que va patir la ciutat arran de les mortaldats de
l'any 1348 van fer alentir el ritme de les obres, que no s'acabaren fins
l'any 1350. Tres anys més tard s'acabaven les estances d'aquesta galeria,
entre elles l'aula capitular.
Quan es va reconstruir el claustre es va canviar la ubicació de l'aula
capitular. Va quedar ubicada en l'angle nord-est, sobre el que havia estat
la sala dels canonges, el que va provocar que es mutilés la seva portalada.
Aquesta estava formada per un arc e mig punt decorat amb arquivoltes, sobre
els que trobem un timpà esculpit segons l'estil flamíger. A banda i banda de
la porta s'obria una finestra apuntada decorada amb traceries gòtiques i
vitralls. Malauradament la del costat esquerre es va perdre al canviar la
seva ubicació i només es pot veure el seu perímetre complert des de
l'interior.
L'aula capitular té una planta pràcticament quadrada, amb una petita
estança en el mur de llevant. Aquí s'hi va instal·lar un altar dedicat a
l'Esperit Sant l'any 1360. Sobre l'altar trobem una petita rosassa de bella
factura. L'aula capitular està coberta amb una bella cúpula
apuntada de vuit costats amb trompes en els angles del rectangle.
L'aula capitular i la capella de l'Esperit Sant són les úniques estances que
es van conservar del claustre gòtic. Des de l'exterior podem veure una
gàrgola i un petit pinacle d'aquesta època.
Novament es van aturar les obres per problemes econòmics i per la
construcció de les muralles de la vila, que passaven molt a prop de la
galeria sud. No fou fins l'any 1371 que es pogueren reprendre els treballs
de construcció d'aquesta última galeria, que no es van acabar fins a
principis del segle XV.
A finals del segle XVIII es decideix construir una nova catedral, ja que la
romànica s'havia quedat petita. Per a poder fer aquesta ampliació era
necessari enderrocar el claustre i l'església de Santa
Maria la Rodona, situada als peus del temple.
La gran bellesa artística dels seus arcs i la seva funcionalitat van servir
per salvar-lo de la destrucció. Es va desmuntar pedra a pedra i es va
reconstruir uns metres més al sud. Malgrat tot, es va modificar el seu
traçat, configurant-li una planta més regular.
El claustre romànic, com
ja hem dit molt auster, es va considerar que no valia la pena conservar-lo.
Així doncs les seves pedres es van fer servir per a fer els fonaments de la
nova obra i per a construir un nou pis inferior. Aprofitant aquestes
reformes es va sobrealçar el claustre edificant un altre pis a sobre de les
galeries gòtiques.
Quan es va reconstruir el claustre es va decidir que totes les galeries
tinguessin cinc arcs. Els dos arcs que sobraven es van col·locar en la part
exterior de la galeria sud, a mode de mirador, com passa en la Seu Vella de
Lleida. A aquests es van afegir tres arcs més, de nova factura, imitant
l'estil dels altres.
Els grans finestrals estan decorats amb fines columnes que sostenen les
claraboies calades amb fines traceries gòtiques.
També són de bella factura les claus de volta i les mènsules on descansen
els nervis de les voltes de creueria, que cobreixen les galeries del
claustre.
|