Província de Barcelona


Castell de Mirambell
(Calonge de Segarra, Anoia)

41º 45,754'N ; 1º 30,925'E    




El castell de Mirambell apareix documentat per primera vegada l'any 1039 en el testament de la vescomtessa d'Osona i Cardona Engúncia, com una possessió d'aquesta família. A meitats del segle XII sabem que el castlà era Berenguer Sendred, al que posteriorment va succeir el seu fill Arnau. D'aquesta manera trobem documentada la nissaga Mirambell a partir de l'any 1170.


Malauradament queden en peu poques restes d'aquesta fortificació i fa pocs anys a "algú" se li va acudir la brillant idea d'instal·lar en el seu interior un gran dipòsit d'aigua... Això impedeix la seva correcta contemplació, documentació i per descomptat la seva excavació. Una veritable llàstima.


Temia planta poligonal, de la que només es conserven tres costats, amb una alçada aproximada de tres metres i mig. Els seus murs tenen un gruix de gairebé un metre i mig.


En l'extrem sud hi ha les restes d'una torre circular, anterior a la resta del castell. Probablement va ser eliminada entre els segles XII i XIII, quan es va construir l'actual fortificació.


Als peus del turó on s'alça el castell i el poble de Mirambell, es troba l'antiga parròquia de Sant Pere, actualment complint funcions de capella del cementiri.