Província de Barcelona


Castell de Cervelló
(Cervelló, Baix Llobregat)

41º 23,314'N ; 1º 57,798'E    




Les primeres notícies del castell les trobem l'any 904, quan es va començar la repoblació de la zona, fomentada pel comte Guifré Borrell, que en aquell moment habitava en la fortalesa, pel bisbe Teuderic de Barcelona i per l'abat de Sant Cugat.


El comte Miró, que  va cogovernar amb Guifre, s'encarregava de les terres que envoltaven el riu Llobregat a meitats del segle X. En el seu testament, de l'any 966, va donar la meitat dels alous de Cervelló a la Catedral de Barcelona. Anys més tard, en el 993, el comte Borrell II va donar la meitat dels alous i de les esglésies de Cervelló a la seu barcelonina i l'altra meitat al monestir de Sant Cugat, tal i com havia disposat el seu germà Miró.


L'any 992 els comtes Ermengol i Ramon van vendre a Ènnec Bonfill el castell de Cervelló i les seves possessions. D'aquesta manera s'inicia la nissaga dels Cervelló. Posteriorment Ènnec Bonfill va comprar a la catedral de Barcelona tots els bens  que posseïa en el terme de Cervelló.

Durant els primers segles de la família Cervelló, aquesta va ser fidel a la Corona. A partir del segle XIII les coses van començar a canviar i es van revoltar en nombroses ocasions. En 1224 Jaume I arriba a les portes del castell i el va conquerir després de tretze dies de combat. En 1259 Guillem II de Cervelló va participar activament en la gran revolta dels nobles contra Jaume I. Aquesta guerra afectà greument a les terres de conreu de la zona del Llobregat, ja que en aquesta zona tingueren lloc nombrosos combats. Això va empobrir la baronia de Cervelló i molts homes emigraren cap a Tortosa buscant un futur millor.

Guerau II, hereu de Guillem II, també es va rebel·lar contra el monarca en 1274. Pere II va sufocar la revolta en 1280 amb la presa de Balaguer. Anys més tard, en 1297, Guerau II va vendre la baronia de Cervelló al rei Jaume II.

El monarca va bescanviar amb la comtessa Sibil·la de Pallars els castells de Gelida i de Cervelló, que estava molt malmès, per la vila de Berga. La família dels Pallars vengueren la baronia de Cervelló a la reina Elionor, dona de Pere el Cerimoniós, en 1374. Setze anys més tard Joan I la va tornar a vendre, en aquest cas a la ciutat de Barcelona. Durant la guerra contra Joan II en 1462, la ciutat va fer reforçar les defenses del castell. Malgrat això, la fortificació va quedar molt deteriorada. Tot i la capitulació de Barcelona, la ciutat va conservar la propietat del castell, que en 1714 va tornar a jugar un paper important durant la Guerra de Successió. En el mes de gener el duc de Pòpuli va manar abandonar el castell i la seva demolició davant l'imminent victòria dels filipistes.  

El castell està dividit en dos recintes: el jussà i el sobirà. Aquest segon s'alça en el sector de ponent i està defensat per una muralla romànica.

Fragment de muralla    Vista general del recinte sobirà

Era el sector més vulnerable, ja que la resta del recinte estava protegit de forma natural pels penya-segats. Per això estava protegit per una muralla d'un metre i mig de gruix, de planta poligonal que s'adaptava al terreny. Està formada per carreus petits i mitjans arrenglerats en fileres regulars, que evidencien una construcció datada a finals del segle XI. Malauradament només es conserva un petit fragment del seu perímetre.


Dins d’aquest recinte s’aixecava un espai més fortificat, corresponent a les estances nobles. L'accés es realitzava pel costat de migjorn, prop de la capella, per una escala que combinava els elements de fusta amb graons excavats a la roca. En travessar una portella s'accedia a un petit pati interior, al voltant del qual s'organitzaven les diferents estances.


L'espai està protegit a l'est per una gran torre de planta lleugerament trapezoïdal i amb la base atalussada.


La seva fàbrica, feta amb carreus ben tallats i arrenglerats en fileres regulars, és similar a la de la capella i no pas a la de la muralla.

Interior de la torre est   Accés a la torre est

Això la situa cronològicament en el segle XIII i no en el XI com la resta del castell. Amb gairebé total seguretat va substituir a una torre anterior, a jutjar per l'irregular encaix entre la torre amb la resta de la fortificació.


De la torre només conservem la planta baixa, destinada a magatzem, dels tres pisos d'alçada que tenia. Els dos superiors estaven destinats a dependències nobles.


A l'altra banda del pati es trobem les estances de magatzem i manipulació dels aliments. Les darreres excavacions han permès determinar on estava situada la cuina, un magatzem de gra i el forn de pa.

Antiga cuina  Magatzem de gra

Forn de pa  Forn de pa


El recinte jussà ocupa tot el replà del penyal amb una superfície aproximada de 700 metres quadrats. Era el lloc destinat a habitatge de les diferents persones que tenien cura del castell i de les encarregades de la seva defensa.


S’accedia a aquest recinte fortificat per una porta que hi ha a migdia, situada en un nivell inferior al replà. D’aquesta porta es conserva la part inferior dels muntants.

Restes de la porta del castell    Restes de la porta del castell

Un cop travessada la porta, a mà esquerra veiem una cavitat a excavada a la roca, tancada parcialment per un mur romànic, que devia servir com a habitacle del cos de guàrdia. També es conserven encaixos per a un cobert de fusta.


Pocs metres més enllà trobem l’única estructura de la fortificació que ha conservat la seva volta, tot i que incompleta. Es coneguda popularment com a Sala de baix. Està parcialment excavada a la roca, sota el replà superior del castell. La seva volta és apuntada i per la seva fàbrica es creu que va ser refeta en algun moment entre els segles XIII i XIV.


En canvi, la sala hauria estat construïda a finals del XI o principis del XII. Interiorment estava dividida en tres pisos, si fem cas dels forats per emportar-hi bigues que hi ha practicats en els murs laterals.


L’altra construcció que s’ha conservat mínimament és la capella, situada una mica apartada de la resta de construccions i als peus del recinte sobirà.



Malauradament, aquest edifici no va entrar dins el programa d'excavació i consolidació del castell, fins i tot s'ha exclós el seu interior de l'espai visitable. Segons el Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Cervelló del 2015, aquest espai ha estat declarat com a indret amb protecció estricta, on no es permet cap tipus d'intervenció. No entenem com pot ser perjudicial per a l'edifici l'eliminació de la natura que envaeix el seu interior, l'excavació arqueològica i la neteja i consolidació de les runes com s'ha fet amb la resta del conjunt. Incomprensible.


Era un edifici d'una sola nau i reduïdes dimensions.


La volta de la nau era probablement apuntada i arrencava d'una senzilla motllura en cavet, que encara es conserva.


En el mur de la dreta veiem la part baixa d'un pilar adossat, que no té el seu simètric en el mur nord, ni cap evidència de l'existència d'un arc triomfal.


L'absis era carrat, amb una finestra en la part central, que va ser modificada posteriorment, amb una llinda recta.

Interior de l'absis   Absis

En els murs laterals de la capçalera s'obrien dos grans arcs de mig punt, a mode de fornícula. El del costat sud ha desaparegut, mentre que el del costat nord encara es conserva.

Fornícula del costat nord     Fornícula del costat nord

L'accés a l'església es realitzava pel costat de ponent, on l'antiga porta s'ha convertir en un gran esvoranc.


De la resta de construccions no es conserva gairebé res. Els fragments són molt minsos i no permeten deduir la seva estructura ni ús.


El més destacat són diversos dipòsits excavats a la roca i situats a la part central del penyal.

Forats excavats a la roca   Forats excavats a la roca

Elements excavats a la roca    Elements excavats a la roca

Elements excavats a la roca


En el costat més occidental trobem una gran cisterna, al voltant de la qual tenim els encaixos de la coberta de fusta que tenia.


La muralla del recinte jussà està molt fragmentada i es conserven poques filades de carreus. Malgrat ser una obra del segle XI, podem veure alguns panys de muralla que van ser reformats en el segle XIII. Els fragments més antics es conserven en el sector nord, resseguint el perfil del turó.

Muralla sud  Fragment de la muralla amb una espitllera