És la patrona de Catalunya, popularment coneguda com la Moreneta. Segons es desprèn d'exhaustius estudis fets recentment, aquesta imatge, com la de la Verge del Tura d'Olot, originalment eren blanques amb una lleugera pigmentació. Les pintures utilitzades en el segle XII contenien plom, que s'oxida i enfosqueix facilment. L'alè i les mans dels pelegrins, la pols i el fum dels ciris va fer que de mica en mica s'anés enfosquint. Ja en el segle XV trobem taules on es representa a la Verge de Montserrat enfosquida. En el segle XVI, es va optar per repintar-la amb un color de pell torrat. 

La talla, del segle XII, segueix el model de Mare de Déu en majestat típic bizantí, anomenat Kyriotissa. Mare de Déu sosté a la seva falda la imatge del Nen Jesús, que va ser substituït per l'actual entre 1823 i 1824. També es van canviar les mans de la Verge i es van pintar les cares i les mans d'un negre intens. Prèviament la imatge va ser profanada i abandonada durant la Guerra del Francés, quan es va volar el monestir. Durant la tardor de 1811, gràcies a les pluges que hi va haver, un monjo va trobar la imatge, que es va tornar a entronitzar en 1844.

Tant la Verge com el Nen tenen túnica i mantell daurats, repintats en el segle XVI. Es creu que originàriament tenien un finíssim bany d'or. La verge porta una toca sota la corona, que va ser refeta també en el segle XVI. El Nen seu al mig de la falda de Maria i ens beneeix amb la mà dreta, mentre que a l'esquerra i té una pinya, signe de fecunditat i vida perenne. La Verge, en canvi, sosté l'orbe esfèric, símbol del cosmos, la Creació i el volum perfecte. La mà esquerra sembla que vulgui recolzar-la en l'espatlla del seu fill. 

La Verge seu en un tron amb muntants cilíndrics coronats amb poms en forma de pinya. Els peus, que porten sabates acabades en punta, descansen sobre un coixí. Aquests es van haver de retocar en 1947 quan es va instal·lar la imatge en el lloc que ocupa actualment.