A finals del segle X trobem documentades dues torres en el terme de Sant Just Desvern: la de Foret i la de Mazone. Per les descripcions de la ubicació d'aquesta darrera, està clar que no pot ser la torre del Moro. No està clar, en canvi, si correspondria amb la torre de Foret, ja que es desconeix el lloc exacte on aquesta s'alçava. La primera notícia documentada amb certesa data del 1050, quan es parla del castrum, que hi havia sobre la parròquia de Sant Just.

L'indret on s'alçava la torre ja havia estat habitat pels íbers cap al segle VI a.C, ja que en estar situat en una penya, a 275 metres d'altitud, permetia el control de la plana del Llobregat, en aquells moments navegable.

Sobre l'antiga torre defensiva dels íbers, que tenia planta quadrada, es va alçar en època medieval una torre de planta circular, amb un diàmetre interior de gairebé quatre metres.

Durant les campanyes d'excavació dutes a terme entre els anys 1972 i 1990 es varen descobrir diverses edificacions, que a en la campanya arqueològica de l'any 2001 es van restaurar i consolidar. Podem veure el perímetre d'algunes estances adossades per l'est i pel sud a la torre circular.

Prop de la torre es poden veure grans blocs de pedra, que formaven part de la fortificació. La seva existència fan pensar que la fortalesa va ser destruïda amb pólvora.