Es creu que la primera notícia que trobem documentada d'aquesta torre data de l'any 998, quan Ènnec Bonfill, senyor de Cervelló, va donar-la a l'abat de Sant Cugat del Vallès, juntament amb altres possessions a canvi del castell de Gelida. A principis de 1066, un levita anomenat Guillem Sendred va donar al monestir algunes terres que posseïa en la zona d'Olorda. L'abat Andreu va concedir al levita els drets senyorials sobre tots els bens que el cenobi tenia en la parròquia de Santa Creu d'Olorda. Quan Guillem Sendred va morir, en 1082, el monestir va cedir la custodia de la torre a la família Gallifa. A partir d'aquell moment la torre també serà coneguda com Torre Gallifa, nom que s'alternarà també amb el de la torre de l'abat, de qual derivarà el nom actual: Torre Abadal, documentat per primera vegada l'any 1209.

En 1162, en morir Guillem de Gallifa sense descendència, la torre de Gallifa va tornar al monestir de Sant Cugat, que la van cedir en propietat a Albert d'Apierola.

La torre ha quedat integrada dins un mas, avui encara habitat. Tenia planta trapezoïdal, ja que només s'han conservat dos dels seus costats. Té tres pisos d'alçada, tot i que es creu que originàriament en teniu un més. Encara es conserven alguns fragments d'opus spicatum, tot i que l'arrebossat oculta gran part de l'aparell amb que va estar construïda. En el pis superior es conserva una finestra, amb un arc de ferradura, tot i que força matusser.