En la part més alta de la població, junt al castell, es va construir un temple romànic, del que es tenen notícies des de l'any 1154, moment en que s'annexionà a l'arxidiòcesi de Tarragona. D'aquest temple només es conserven alguns capitells esculpits.

En el segle XIV, Guerau Alemany i la seva esposa Guevara de Rocabertí, senyors de Guimerà, decideixen construir un nou temple de majors dimensions. El temple actual correspon a aquesta construcció gòtica, malgrat que ha estat molt modificat al llarg dels segles.

Està formada per una única nau amb capelles laterals. Tant la nau com les capelles estan cobertes amb voltes de creueria, amb la seva clau esculpida amb motius heràldics.

La portalada està formada per quatre grans arquivoltes apuntades i protegides per un guardapols. Les arquivoltes es recolzen en fines columnes amb els capitells esculpits amb motius vegetals, caps humans i heràldics. Corona la façana una gran finestra apuntada. 

Sota la teulada de dos aigües podem veure una cornisa recolzada en mènsules esculpides amb animals i caps humans.

El campanar és de torre i es troba adossat al mur nord del temple, als peus de la nau. Presenta planta quadrada i complia també funcions defensives. En el pis superior podem trobar sis finestres de mig punt. Els murs que donen a l'interior del recinte emmurallat del castell (oest i sud) tenen dues finestres, mentre que en els murs que quedaven a l'exterior (nord i est) només n'hi ha una.

Cap a mitjans del segle XVI s'ampliaren les muralles del castell i es va construir el portal d'Èvol. Per a la construcció d'aquesta porta fou necessari ampliar la rampa que puja des de la plaça. Així doncs es van construir tres arcades apuntades, de les quals només ens queda la més propera al temple. Les altres dues són reconstruïdes, ja que en el segle XVIII, quan es construïa la capella de Sant Sebastià, es van desmuntar aquests arcs per tal d'aprofitar les pedres en l'arcada de la capella.

Dins d'aquests arcs podem trobar dos elements funeraris. En el més proper a l'església hi trobem un sarcòfag gòtic en el que hi ha esculpida l'àliga, que identificava a la família Aguiló, envoltada per escuts amb les torres dels Bellpuig. En l'arcada central hi podem trobar encastada en el mur una estela funerària del segle XII. Està esculpida amb semicercles que acaben formant dues creus entrecreuades. Al centre trobem el Sol.

A la rectoria es guarda un fragment del que podia haver estat un retaule gòtic de pedra. També és d'època gòtica el retaule major, obra de Ramon Mur. Es va realitzar a principis del segle XV. Al segle XIX es va construir l'absis amb un estil neo-gòtic i es va retirar el retaule, substituint-lo per un de nou d'aparença gòtica. Actualment es conserva part d'aquest retaule en el Museu Episcopal de Vic.

En 1939 el rector de la parròquia va encarregar  a Josep Mª Jujol, un bon amic seu, la restauració del temple, molt malmès durant la Guerra Civil. Jujol, a banda de consolidar l'estructura, en restaurà l'interior decorant la capçalera i creant un nou retaule.