El temple parroquial de Santa Maria es troba aïllat del nucli de població de Veciana, organitzat al voltant de les restes del castell. Concretament el trobem a l'altra riba del barranc de Veciana, al costat del cementiri municipal.

La primera notícia que trobem d'aquest temple data de l'any 1081 en una relació de bens que formaven part de la dotació de l'església.

Està formada per una nau acaba en un absis semicircular, totalment llis per la part exterior. En la part central s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada, decorada amb una senzilla arquivolta.

L'interior de l'absis està decorat amb tres arcs de mig punt, protegits per un senzill guardapols. També trobem un arc de les mateixes característiques en cadascun dels murs del presbiteri.

La coberta original de la nau, de volta de canó i que arrencava d'una motllura que recorre els murs laterals, es va ensorrar. Per evitar que es tornés a caure la coberta, es van reforçar els murs laterals amb dos arcs apuntats, que havien de descarregar la força de la nova volta. També es van construir dos arcs torals, que descansaven en pilastres. Malauradament aquesta volta també va caure cap al segle XVII. Aleshores es van construir tres voltes de creueria, imitant l'estil gòtic. Els problemes d'estabilitat dels murs laterals, especialment el del costat sud, que presenta una perillosa inclinació, van aconsellar el desmuntatge de la volta nervada. Un cop solucionats aquests problemes, es va procedir a construir una volta de canó, que és la que podem observar en l'actualitat.

El temple s'il·luminava originàriament gràcies a tres finestres: la de l'absis, una oberta en el mur nord i una altra en el sud. Aquesta darrera és la més interessant, doncs presenta tres arcs en gradació.

La porta original està ubicada en el mur sud, als peus de la nau, tot i que ha perdut les columnes i capitells.

Està formada per tres arcs de mig punt en gradació. L'arc central està esculpit amb motius geomètrics. En el costat esquerre veiem un trenat de triple línia. En l'interior d'algun dels cercles irregulars que forma podem trobar alguns motius esculpits com creus, un rostre ovalat i una flor. En el costat dret de l'arquivolta veiem un motiu esculpit diferent, format a base d'una cinta entrellaçada.

Les dues impostes també presenten decoració. En la del costat esquerre es van representar un escacat i dues tiges acabades en una fulla trilobada. En el costat dret veiem entrellaçats a base d'ovals i estructures en ziga-zaga.

Durant les reformes del segle XVII es va refer el mur oest, coronant-lo amb un campanar de cadireta de dos ulls i obrint una nova finestra, en forma d'ull de bou. També  es va obrir una porta, que a principis del segle passat es va protegir amb un porxo d'inspiració romànica.

En el mur sud, junt al presbiteri, trobem una altra obertura, que fins al moment no he sabut explicar quina era la seva utilitat. Per les seves dimensions sembla una porta, formada per un senzill arc de mig punt. Probablement comunicava amb algunes de les dependències que hi havia al sud del temple i que han estat  enderrocades en els darrers anys. Sorprèn però, la seva ubicació, doncs es troba gairebé un metre per sobre del nivell del terra.

En 1999 es va portar a terme una campanya d'excavacions arqueològiques a tocar del temple, en el sector nord, on es van descobrir unes estructures medievals i una necròpolis tardo-romana. Malauradament la vegetació ha tornat a envair aquest espai.

En el Museu Episcopal de Vic, des de 1893 es conserva una talla de la Mare de Déu del segle XIII. Destaca per tenir el Nen a la falda, però sobre la cama dreta i no a l'esquerra, com és habitual. L'Infant beneeix amb la mà dreta, mentre que sosté un llibre en horitzontal amb l'esquerra. La Verge, coronada,  està asseguda en un tron decorat amb columnes desiguals, llises i amb poms esfèrics. A la mà esquerra sosté l'esfera. Des de 1988 es venera en el temple una còpia fidel de la imatge.