Província de Barcelona


Santa Maria de Valldonzella
(Barcelona, Barcelonès)

41º 24,990'N ; 2º 3,595'E     




En 1147 Guillem Mir i Sansa van donar al monestir de Sant Cugat del Vallès les seves possessions a les parròquies de Santa Creu d'Olorda i de Sant Just Desvern. Entre elles es trobava la vall coneguda com Donzella, on hi havia una comunitat religiosa femenina. En 1175 apareix documentada per primera vegada l'església de Santa Maria.

En 1226 el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, van donar a l'ordre del Císter l'església per tal que es construís en aquell lloc un monestir femení. Aquest nou cenobi estava sota la tutela del monestir de Santes Creus, vinculació que durà mentre es construïa i consolidava la comunitat, ja que en 1237 el mateix bisbe declarà el monestir franc i lliure.

Aquesta comunitat va estar molt poc temps a Valldonzella, ja que la revolta nobiliària contra Jaume I, de meitats del segle XIII va crear molta inseguretat en la zona del Llobregat. La participació de Guillem II de Cervelló en el conflicte va convertir el Baix Llobregat en un constant camp de batalla. Per aquest motiu les monges es refugiaren en més d'una ocasió dins les muralles de Barcelona. En 1263 el monarca va autoritzar a la comunitat a edificar un nou monestir en la zona de Creu Coberta. El mateix monarca va ser l'encarregat de posar la primera pedra el 21 d'octubre de 1263. Sis anys més tard les monges es traslladen a aquest nou emplaçament, tot i que el temple encara no estava construït. Van fer falta quatre anys més per poder edificar el temple monàstic.

La comunitat va residir en aquest lloc fins l'any 1913, en que es va traslladar al carrer del Císter, en Sant Gervasi.

Des del moment que les monges es traslladen a Barcelona l'antiga església es coneguda com Valldonzella la Vella, coincidint amb el canvi d'advocació, passant a estar dedicada a Santa Margarida. Les monges van abandonar definitivament el lloc de Valldonzella durant la Guerra Civil del segle XV, Des d'aleshores el lloc va passar per diverses mans particulars, que alteraren l'estructura del temple per adaptar-la a usos agrícoles. En el segle XVIII es va dividir la seva nau en dos pisos. En l'inferior s'instal·là una premsa de vi, mentre que el superior es va destinar a capella.


Actualment el lloc es conegut com la Torre de Santa Margarida i presenta un estat de runa i abandó total.

Església mig amagada per la vegetació    Església mig amagada per la vegetació

Del conjunt monàstic només s'ha conservat l'església. Té planta rectangular sense absis destacat. Presenta un estil molt arcaic, tenint en compte que va ser construïda en el segle XIII. Encara podem veure, entre la vegetació que gairebé la cobreix completament, el seu mur de llevant. En ell s'obren tres finestres, disposades en dos nivells. En l'inferior n'hi ha dues, que tenen forma d'espitllera per l'exterior, mentre que la superior és de doble esqueixada.


La resta de dependències monacals, així com el mas, estan totalment enrunats.

Runes del mas    Runes del mas