Província de Tarragona


Santa Maria de Poblet
(Vimbodí, Conca de Barberà)

41º 22,917'N ; 1º 5,078'E




Església abacial

L'església es va construir entre el 1170 i 1198. Té planta basilical de creu llatina amb tres naus. 

Nau principal


La nau principal està coberta amb una volta d'ametlla, que arrenca d'una imposta, amb arcs torals que descansen en columnes adossades als pilars, on també van a parar els arcs formers, també apuntats. Les columnes adossades dels arcs torals no arriben a terra, si no que descansen en una mènsula.

Nau principal         Arcs formers


Els capitells solen ser llisos, tot i que podem trobar alguns amb decoracions vegetals o geomètriques molt simples.

Capitell decorat


Les tres naus acaben en un creuer on s'obren tres absis semicirculars. Algunes de les seves finestres han estat cegades o substituïdes per unes altres de majors dimensions.

Capçalera


L'absis del esquerre està dedicat a Sant Benet, mentre que el de la dreta ho està a Sant Bernat.

Absis de Sant Benet       Absis de Sant Bernat


En el cas de l'absis principal és de grans dimensions, ja que conté una girola en el seu interior, d'on surten cinc capelles radials.

Absis principal

Absidiola dedicada a Sant VicençAbsidiola dedicada a Sant MiquelAbsidiola dedicada a Sant Josep

Absidiola dedicada a Santa TeclaAbsidiola dedicada a Sant Joan Baptista


La nau de tramuntana i el deambulatori estan coberts amb una volta d'aresta amb els nervis marcats resseguint l'aresta, que anuncia l'arribada de les línies gòtiques. Si que està construïda en aquest estil la nau del costat sud, ja que correspon a unes reformes fetes per l'abat Copons. Aquest va buidar el mur sud de la nau per fer-hi unes capelles laterals. Això va debilitar l'estructura del temple, inclinant-se perillosament la volta de la nau principal. Per aquest motiu va ser necessari refer la volta de la nau lateral, ja en estil gòtic i construir uns contraforts en el mur de migdia.

Nau nord     Nau sud


És també de l'abat Copons la gran rosassa que hi ha en el mur de ponent.

Nau principal i rosassa


Probablement es va decorar amb traceries gòtiques, de les que no en queda cap resta. Actualment està decorat amb un vitrall del segle XX, que trenca amb la sobrietat decorativa del temple.

Vitrall de la  rosassa


La portalada exterior actual és barroca. La va fer construir el duc de Cardona i Sogorb en el segle XVII. Es va construir en la muralla, que havia deixat oculta la porta d'accés al temple. Presidint la porta trobem a la Verge Maria, titular del temple, flanquejada per Sant Benet i Sant Bernat. Posteriorment es van afegir alguns elements decoratius, d'un barroc més recarregat, com els que envolten els ulls de bou.   

Façana barroca del temple

Un cop travessem la portalada barroca trobem un atri o galilea del segle XIII, cobert amb volta de creueria.  En ell hi ha la porta romànica original, que encara conserva part de la policromia.

Portalada romànica

Està formada per cinc arquivoltes de mig punt, dues de les quals descansen en columnes amb els seus capitells esculpits amb motius vegetals molt simples. En el timpà podem veure la representació d'un Crismó amb un Agnus Dei en el centre. La inscripció que hi ha al seu voltant és de factura posterior.

Crismó amb Agnus Dei

CapitellsCapitells


El transsepte està cobert amb volta apuntada i és un dels espais més coneguts de Santes Creus. En el costat nord veiem una escala que condueix directament al dormitori dels monjos, sobre la que trobem una gran rosassa. En l'extrem sud, posteriorment s'hi va afegir una gran sagristia, però es va mantenir la rosassa.

Escala del dormitori     Rosassa del creuer


És en el transsepte on podem trobar un dels elements més característics del monestir de Santes Creus, el Panteó Real. Construït en alabastre blanc entre 1340 i 1499, podem trobar les tombes dels reis catalans, sobre dos grans arcs rebaixats. Els reis tenen esculpits als seus peus lleons, símbol de força i el poder, mentre que les seves esposes tenen gossos, símbol de la lleialtat i fidelitat. Els sepulcres van ser profanats i destruïts l'any 1835. Posteriorment van ser restaurats en 1950 per Frederic Marés, aprofitant fragments de les imatges originals. En el costat esquerre, el més proper al dormitori, descansen les restes de Jaume I El Conqueridor, Pere III el Cerimoniós, impulsor del panteó, amb les seves tres esposes i Ferran d'Antequera. 

Sepulcres reialsSepulcres reials


Al costat dret podem veure els sepulcres d'Alfons I el Cast, Joan I i les seves dues dones, i el de Joan II i la seva esposa. 

 

Sepulcres reialsSepulcres reials


En el braç sud del transsepte trobem el sepulcre de Martí l'Humà, el darrer rei del casal de Barcelona. 

 

Sepulcre de Martí l'Humà


En el transsepte també es conserven les tombes d'altres nobles catalans.

 

Sepulcre

Detall sepulcreSepulcres


El retaule és també d'alabastre blanc i esculpit en època renaixentista per Damià Forment entre 1527 i 1529.

 

Retaule         Detall retaule


També és digne de veure el cimbori gòtic que s'alça en l'encreuament entre el transsepte i la nau principal. La seva construcció es deu a l'abat Copons, que malauradament va morir abans d'acabar-se l'obra i durant segles va quedar inacabada.  Finalment, en època moderna, es va decidir cobrir-lo d'una forma molt austera. 

Cimbori