Província de Tarragona
Santa Maria de Poblet
(Vimbodí, Conca de Barberà)
41º 22,917'N ; 1º 5,078'E
Església abacial
L'església es va construir entre el 1170 i 1198. Té planta basilical de creu llatina
amb tres naus.
La nau principal està coberta amb una volta d'ametlla, que arrenca d'una
imposta, amb arcs torals que descansen en columnes adossades als pilars, on
també van a parar els arcs formers, també apuntats. Les columnes adossades dels arcs torals
no arriben a terra, si no que descansen en una mènsula.
Els capitells solen ser llisos, tot i que podem trobar alguns amb
decoracions vegetals o geomètriques molt simples.
Les tres naus acaben en un creuer on s'obren tres absis semicirculars.
Algunes de les seves finestres han estat cegades o substituïdes per unes
altres de majors dimensions.
L'absis del esquerre està dedicat a Sant Benet, mentre que el de la dreta
ho està a Sant Bernat.
En el cas de l'absis principal és de grans dimensions, ja que conté una
girola en el seu interior, d'on surten cinc capelles radials.
La nau de tramuntana i el deambulatori estan coberts amb una volta
d'aresta amb els nervis marcats resseguint l'aresta, que anuncia l'arribada
de les línies gòtiques. Si que està construïda en aquest estil la nau
del costat sud, ja que correspon a unes reformes fetes per l'abat Copons.
Aquest va buidar el mur sud de la nau per fer-hi unes capelles laterals.
Això va debilitar l'estructura del temple, inclinant-se perillosament la
volta de la nau principal. Per aquest motiu va ser necessari refer la volta
de la nau lateral, ja en estil gòtic i construir uns contraforts en el mur
de migdia.
És també de l'abat Copons la gran rosassa que hi ha en el mur de
ponent.
Probablement es va decorar amb traceries gòtiques, de les que no en
queda cap resta. Actualment està decorat amb un vitrall del segle XX, que
trenca amb la sobrietat decorativa del temple.
La portalada exterior actual és barroca. La va fer construir el duc de
Cardona i Sogorb en el segle XVII. Es va construir en la muralla, que havia
deixat oculta la porta d'accés al temple. Presidint la porta trobem a la
Verge Maria, titular del temple, flanquejada per Sant Benet i Sant Bernat.
Posteriorment es van afegir alguns elements decoratius, d'un barroc més
recarregat, com els que envolten els ulls de bou.
Un cop travessem la portalada barroca trobem un atri o
galilea del segle XIII, cobert amb volta de creueria. En ell hi ha la
porta romànica original, que encara conserva part de la policromia.
Està formada per cinc arquivoltes de mig punt, dues de les quals descansen
en columnes amb els seus capitells esculpits amb motius vegetals molt
simples. En el timpà podem veure la representació d'un Crismó amb un Agnus
Dei en el centre. La inscripció que hi ha al seu voltant és de factura
posterior.
El transsepte està cobert amb volta apuntada i és un dels espais més
coneguts de Santes Creus. En el costat nord veiem una escala que condueix directament al dormitori dels
monjos, sobre la que trobem una gran rosassa. En l'extrem sud, posteriorment
s'hi va afegir una gran sagristia, però es va mantenir la rosassa.
És en el transsepte on podem trobar un dels elements més característics del monestir de Santes Creus, el Panteó Real. Construït
en alabastre blanc entre 1340 i 1499, podem trobar les tombes dels reis
catalans, sobre dos grans arcs rebaixats.
Els reis tenen esculpits als seus peus lleons, símbol de força i el poder, mentre que les seves esposes tenen gossos, símbol de la
lleialtat i fidelitat. Els sepulcres van ser profanats i destruïts l'any 1835. Posteriorment van ser restaurats en 1950 per Frederic
Marés, aprofitant fragments de les imatges originals.
En el costat esquerre, el més proper al dormitori, descansen les restes de Jaume I El Conqueridor,
Pere III el Cerimoniós, impulsor del panteó, amb les seves tres esposes i Ferran d'Antequera.
Al costat dret podem veure els sepulcres d'Alfons I el
Cast, Joan I i les seves dues dones, i el de Joan II i la seva esposa.
En el braç sud del transsepte trobem el sepulcre de Martí l'Humà, el darrer rei del casal de Barcelona.
En el transsepte també es conserven les tombes d'altres nobles catalans.
El retaule és també d'alabastre blanc i esculpit en època renaixentista per Damià Forment entre 1527 i 1529.
També és digne de veure el cimbori
gòtic que s'alça en l'encreuament entre el transsepte i la nau principal.
La seva construcció es deu a l'abat Copons, que malauradament va morir
abans d'acabar-se l'obra i durant segles va quedar inacabada.
Finalment, en època moderna, es va decidir cobrir-lo d'una forma molt
austera.
|