L'església estava dins del terme del castell de Miralles, a pocs metres del mateix i exercia les funcions de parroquial.

Les primeres notícies que trobem d'aquest temple daten de l'any 1303, quan el bisbe de Barcelona, Ponç de Gualbes va visitar  la majoria de les parròquies de la diòcesi.

A partir de l'any 1911 l'església de Sant Romà, construïda a la vall, en el nou nucli de Santa Maria de Miralles, va començar a desenvolupar tasques parroquials, que inicialment compartia amb l'església del castell. Aquesta situació no va durar massa temps i va acabar perdent les condicions de parròquia i en l'actualitat només s'hi celebra el culte de forma esporàdica.

El temple està format per una sola nau rectangular, sense capçalera diferenciada.

Posteriorment se li va afegir una capella en el mur nord.

La nau està coberta amb una volta apuntada, que en el mur nord arrenca d'una senzilla motllura.

La finestra del mur oest és la més interessant, per conservar encara una columna amb la seva base per la part exterior i dues per la part interior. Aquesta finestra i les tres del mur sud, han patit nombroses modificacions al llarg dels segles.

La porta d'accés es troba en el mur sud. Està formada per un arc de mig punt, fet amb grans dovelles i extradossat per una arquivolta, que es transforma en imposta en l'arrencada de l'arc.

En l'interior del temple es conserva la pica baptismal, de planta octogonal.

Voldríem agrair al veí de la població que ens va acompanyar fins al temple i el va obrir per a que el poguéssim veure i fotografiar. No sempre trobem gent disposada a ensenyar i compartir el patrimoni del seu poble amb els forasters i del que se'n senten orgullosos.