Situada dins del terme del castell de Lluçà, la trobem documentada des de l'any 905, quan fou consagrada pel bisbe de Vic Idalguer, en un lloc on prèviament havia existit un altre temple. D'aquests dos temples no ens ha arribat cap vestigi, ja que l'església que podem contemplar avui en dia es va començar a edificar en el segle XII, moment en que es va construir una canònica agustiniana. Aquesta va començar el seu període de declivi en el segle XIV, degut a la mala administració dels seus bens i al progressiu descens del nombre de canonges que en tenien cura. Aquesta situació es va agreujar durant el segle XV degut a dos terratrèmols, que van malmetre la canònica. El cop definitiu va ser la secularització de les canòniques, ordenada pel Papa Climent III en 1592. Això va provocar la fi de la vida monàstica. A principis del segle XIX es van desamortitzar les seves dependències, quedant l'església com a parròquia rural i en la Guerra Civil es van cremar els seus retaules. 

El temple va ser profundament reformat desprès dels terratrèmols del segle XV, en que es va enfonsar la torre de campanar, part de la volta i la façana. Originàriament es va  construir amb una amplia nau, acabada en un transsepte, en el que s'obrien tres absis semicirculars.

Els dos laterals estaven orientats al sud i al nord, cosa que a Catalunya només es repeteix en Sant Serni de Tavèrnoles i després de la reforma feta en el segle XII en l'església de Sant Nicolau de Girona. La del costat nord va ser destruïda en 1765, per construir la capella del Santíssim, però encara es conserva la del costat sud.

La nau està coberta amb volta de punt d'ametlla.

L'absis, en canvi, es cobreix amb una volta de quart d'esfera, modificada en el segle XV.

En el segle XIV es va decorar la volta inferior del cor, situat als peus de la nau, amb pintures murals en que es representa la vida de Crist, de la Mare de Déu i de Sant Agustí.

Actualment es conserven en el museu del temple. 

En l'altar podem contemplar una reproducció del frontal romànic d'influència bizantina, que actualment es conserva en el Museu Episcopal de Vic. Va ingressar en el museu vers l'any 1898, desprès de ser trobada fent de porta d'una cort de porcs. Per poder desenvolupar aquest nova tasca, havia estat serrada per la meitat, perdent així gran part de la policromia.

Es va pintar en la segona meitat del segle XIII. En el centre està representada la Mare de Déu amb el Nen a la seva falda, envoltats per quatre àngels. En els extrems es van representar quatre escenes de la infantesa de Jesús: l'Anunciació, la Visitació, l'Epifania , i la fugida a Egipte.

En el lateral dret es va pintar a Maria i a Sant Joan, asseguts en dos bancs. Envoltant a Maria hi ha set coloms, dins un cercle vermell, que representen els set dons de l'Esperit Sant.

En l'altre lateral es representa l'escena de la Coronació de Maria per part de Crist.

També es conserva en aquest museu una creu d'altar del segle XIII, pintada per tots dos costats, on està representat a Crist Crucificat.

Presidint l'altar trobem una reproducció d'una talla de la Verge amb el Nen a la falda, que va ser cremada durant la Guerra Civil.

La porta d'accés al temple es va refer en època barroca, però conserva bona part de la forja romànica

Un altre dels elements interessants d'aquest edifici és el seu claustre, de planta irregular. 

Als peus de la nau es conserva la pica baptismal de l'església de Salcelles. És un exemplar de grans dimensions, datat a finals del segle XII o principis del XIII.