Situada dins del terme del castell de Lluçà, la trobem documentada des de l'any 905, quan fou consagrada pel bisbe de Vic Idalguer, en un lloc on prèviament havia existit un altre temple. D'aquest temple no ens ha arribat cap vestigi, ja que en temple que podem contemplar avui en dia es va començar a edificar en el segle XII, moment en que es va construir una canònica. Aquesta va començar el seu període de declivi en el segle XIV, degut a la mala administració dels seus bens. Aquesta situació es va agreujar durant el segle XV degut a dos terratrèmols, que van malmetre la canònica. Això va provocar la fi de la vida monàstica. A principis del segle XIX es van desamortitzar les seves dependències, quedant l'església com a parròquia rural i en la Guerra Civil es van cremar els seus retaules. 

El temple va ser profundament reformat desprès dels terratrèmols del segle XV, en que es va enfonsar la torre de campanar, part de la volta i la façana. Originàriament es va  construir amb una amplia nau, acabada en un transsepte, en el que s'obrien tres absis semicirculars. Els dos laterals estan orientats al sud i al nord, cosa que a Catalunya només es repeteix en Sant Serni de Tavèrnoles i després de la reforma feta en el segle XII en l'església de Sant Nicolau de Girona. La del costat nord va ser destruïda en 1765, per construir la capella del Santíssim.

La nau està coberta amb volta de punt d'ametlla. L'absis, en canvi, es cobreix amb una volta de quart d'esfera, modificada en el segle XV. En l'absidiola dreta es conserva una pica baptismal del segle XII, que prové de l'església de Salcelles. En el segle XIV es va decorar la volta inferior del cor, situat als peus de la nau, amb pintures murals en que es representa la vida de Crist, de la Mare de Déu i de Sant Agustí. Actualment es conserven en el museu del temple. 

En l'altar podem contemplar una reproducció del frontal romànic d'influència bizantina, que actualment es conserva en el Museu Episcopal de Vic. Es va pintar en la segona meitat del segle XIII. En el centre està representada la Mare de Déu amb el Nen a la seva falda, envoltats per quatre àngels. En els extrems es van representar quatre escenes de la infantesa de Jesús: l'Anunciació, la Visitació, l'Epifania, i la fugida a Egipte.

També es conserva en aquest museu una creu d'altar del segle XIII, pintada per tots dos costats, on està representat a Crist Crucificat.

La porta d'accés al temple es va refer en època barroca, però conserva bona part de la forja romànica

Un altre dels elements interessants d'aquest edifici és el seu claustre, de planta irregular. Les galeries nord i oest tenen quatre arcades, mentre que les altres dues en tenen cinc. Els arcs són de mig punt adovellats, que es recolzen en columnes amb els capitells ricament esculpits.

Els vint-i-dos capitells de que consta el claustre són de l'escola ripollesa. Majoritàriament tenen esculpits motius vegetals en forma de garlandes i sanefes. També podem trobar alguns animals fantàstics, com per exemple grius. En un capitell també s'hi va representar a un personatge que té tiges entre les cames, motiu que podem veure també esculpit en Santa Eugènia de Berga i en el monestir de Ripoll.  Dos dels capitells van ser substituïts per cubs de pedra durant la restauració, pel mal estat de conservació en que es trobaven.

De la resta de dependències monacals es conserven l'escala excavada a la roca, que portava al locutori, a la cuina i al refectori.  A la cuina encara es poden veure els fogons de pedra i la llar de foc. Originàriament aquesta estança tenia una coberta de fusta, que es recolzava en arcs de diafragma, dels que encara es conserva un.