L'indret de Gallecs s'esmenta per primer cop l'any 904, en l'acta de consagració de Parets. El temple, en canvi, no apareix documentat fins l'any 1007. Ja en el segle XI apareix com a parroquial, tot i que en el segle XV no tenia capellà fix i havien d'oferir el culte els capellans de les parròquies veïnes. En 1499 es converteix en sufragània de Sant Genís de Plegamans. Posteriorment va tornar a tenir rector propi degut a diverses disputes entre els fidels, els habitants de Plegamans i el rector. A finals del segle XIX es va annexionar a Sant Vicenç de Mollet. 

El temple es va començar a construir en el segle XII. Té planta de creu llatina amb una sola nau acabada en un curt transsepte. L'absis és quadrat i té una finestra de mig punt i de doble esqueixada. També hi ha una finestra de similars característiques en els braços del transsepte. La nau i l'absis estan coberts amb una volta de canó apuntada.

La porta d'accés, situada en el mur oest,  és de factura moderna. L'original es creu que estava en el mur sud, en l'arc on actualment s'allotja una pica baptismal de pedra, que procedeix d'una masia veïna.

Sobre la porta trobem una finestra, que tot i haver estat modificada, encara conserva els dos arcs i el mainell romànics.

Durant les obres de restauració que es van realitzar entre 1965 8 1969 es van trobar fragments dels diferents paviments que ha tingut el temple al llarg dels segles. En el presbiteri es van trobar restes de paviment paleocristià, dels segles V o VI. Al costat dret de la porta trobem fragments datats entre els segles VI i VII. Finalment, en el presbiteri i en alguns punts propers al mur nord es poden contemplar fragments d'època medieval, dels segles XIII i XIV. També es van trobar alguns fragments de ceràmica i de vidre.