Temple documentat des de l'any 995. Originàriament estava envoltat d'altres edificacions, avui desaparegudes i de les que coneixem la seva existència gràcies a les dues portes que s'obren en el mur oest i per l'estranya ubicació de la torre de campanar. En 1904 va perdre la seva condició de santuari i fou annexada a la parròquia de Peramola. Actualment s'hi celebra un aplec cada tercer diumenge després de Pasqua. 

El temple té una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i reforçada per dos arcs torals. La nau és capçada a l'est per un absis semicircular ultrapassat, més estret que la nau i lleugerament descentrat cap al sud.

La porta d'accés la trobem en el mur sud. Està formada per un  senzill arc de mig punt adovellat. En aquest mateix mur podem observar dues cartel·les, que ens fan suposar que en algun temps va existir un porxo, avui desaparegut.

En el mur oest, però descentrat cap al nord, s'alça la torre de campanar. Té planta quadrada amb tres pisos d'alçada. El primer és un gran sòcol de pedra sense obertures. En canvi, els dos superiors tenen una finestra geminada en cadascun dels seus murs. Corona el campanar una coberta piramidal de quatre aigües.

En aquest mateix mur s'obren dues portes força estretes i elevades respecte el paviment del temple. La més alta comunica amb el campanar, mentre que l'altra permetia el pas cap a les dependències avui desaparegudes.