Província de Barcelona
Santa Maria de la Tossa de Montbui
(Sant Margarida de Montbui, Anoia)
41º 33,321'N ; 1º 34,827'E
Les primeres notícies del terme de Montbui daten de l'any 936, quan el
prevere Guisenulf i Odelda van vendre a Brandoí una parcel·la en el
comtat de Manresa, dins del terme de Montbui. També es tenen notícies de
l'existència del castell de la Tossa en el segle X, quan constava com
possessió de la catedral de Vic, gràcies a una donació comtal.
Les primeres notícies d'aquest temple són del moment de la seva
construcció, durant el mandat del bisbe Fruià (972-993. Cap a l'any 990 es
va produir una gran sequera en la zona, que va fer que s'abandonés l'indret
i l'església va quedar inacabada. A partir de l'any 1023 es repoblà el lloc
i es van acabar les obres del temple o bé es va construir de nou. Aquest és
el temple que ha arribat fins als nostres dies.
Des del segle XI consta com a parroquial, condició que va conservar fins a
principis del segle XVII, quan es va construir un nou temple en el nucli de
Santa Margarida de Montbui, que es va convertir en la nova parròquia. L'any
1828 es va convertir en santuari
Ens trobem davant d'un dels temples més captivadors del romànic català.
Cal
visitar-lo en diumenge si es vol accedir a l'interior, fet totalment
recomanable si es vol comprovar com la rusticitat i la senzillesa poden
formar un conjunt realment bell.
Té planta basilical, de tres naus, acabades a llevant amb tres absis
semicirculars de tradició llombarda, decorats externament amb arcs cecs i
lesenes.
La planta no és regular i tendeix a aprimar-se cap a ponent, el que en fa
destacar encara més la seva capçalera.
Les naus estan separades per sis arcs, que descansen en unes columnes de
traça molt arcaica, a excepció dels arcs situats més a l'oest , que es
recolzen en dos pilars rectangulars.
Les columnes estan formades per tambors cilíndrics, que estan units a
mode de fust. Els capitells són troncopiramidals amb els angles arrodonits.
Les voltes de les naus són irregulars, passant de la volta de mig
punt a un arc ultrapassat, gairebé de ferradura.
La porta d'accés s'obre en el mur sud, correspon a una reforma feta en el
segle XVI, que va aprofitar alguns elements originals.
Està formada per un
arc de mig punt fet amb grans dovelles, que es recolzen en dues impostes
decorades amb motius geomètrics.
En el mur nord es va afegir una capella, que és l'única ampliació que ha
patit el temple al llarg dels segles.
En el mur oest, també en una època
posterior, es va alçar un campanar de cadireta de dos ulls.
En l'interior del temple, als peus de la nau central, es conserva la pila
baptismal. Té forma semiesfèrica, sostinguda per un curt peu cilíndric.
Està decorada amb dues línies en forma de ziga-zaga que la recorren
completament per la part superior.
Junt a la porta d'accés es conserva també la pica beneitera. Sembla que
aquest element no va ser dissenyat per desenvolupar aquesta tasca
inicialment. Es tracta un sol bloc de pedra dividit per un motiu de soga, en
dues parts que emulen un capitell i un fust. La part superior està decorada
amb una cinta horitzontal que s'entrecreua amb d'altres verticals.
Està col·locada sobre una altra peça aparentment reaprofitada, que
recorda una base d'altar, com la que hi ha en l'absis sud.
|