Actualment només podem conservar les runes del que va ser un monestir força important durant l'edat mitjana. Les notícies més antigues que es conserven d'aquest cenobi daten de l'any 1145, quan Guerau III de Cabrera, vescomte de Girona i d'Àger va cedir un alou, conegut amb el nom de Fredena i que estava situat entre Hostalric i Montpalau, a un monjo eremita per tal que hi construís un temple dedicat a Santa Maria. En 1177 es té constància de l'existència d'un cenobi que seguia la regla de Sant Agustí.

Durant els segles XII i XIII va rebre nombroses donacions, que van permetre créixer considerablement el cenobi i el seu poder a la zona. Malauradament en el segle XIV es va truncar aquest moment d'esplendor pel despoblament que va començar a patir la zona, un fet que es va agreujar amb la pesta negra. En documents de finals del segle XIV es posa de manifest el mal estat de conservació del priorat. De fet algunes dependències estaven enrunades. En 1431 es va produir un terratrèmol, que va causar nombrosos desperfectes en els edificis.

En 1592 el priorat va ser adjudicat a la recent creada diòcesi de Solsona, que van encarregar-se de documentació del cenobi i van cobrar les seves rendes, però no es van encarregar del manteniment dels edificis, que en el segle XVII ja estaven ensorrats a excepció de l'església. que va seguir en peus fins a finals del segle XIX.

Del conjunt monàstic només es conserva l'església, edificada a finals del segle XII, combinant elements romànics amb les noves línies gòtiques.

L'església està formada per una sola nau capçada a l'est per un absis semicircular, en el que s'obre una finestra central de doble esqueixada.

Comença a ser habitual trobar les parets d'aquests edificis històrics plenes de pintades, fetes per brètols sense cap mena d'educació i respecte pel nostre passat, per la nostra història i el nostre patrimoni. En aquest cas una petita espelma, brillant entre les runes, ens fa pensar que no tot està perdut i que encara hi ha gent que estima i valora aquestes mil·lenàries pedres.

Al costat dret de l'absis trobem un petit arcosoli, destinat a guardar-hi els elements litúrgics.

La nau estava coberta amb una volta apuntada, que arrencava d'una senzilla motllura. Malauradament part d'aquesta volta s'ha esfondrat, conservant-se només el sector més proper a la capçalera. Les preocupants esquerdes de l'absis ens fan témer per l'estabilitat del que s'ha conservat fins als nostres dies.

També es van ensorrar el cor elevat que hi havia als peus de la nau.

En el mur oest s'obria la porta principal del temple. Interiorment estava formada per un arc de mig punt adovellat. Es probable que exteriorment estigués decorada amb alguna arquivolta recolzada en columnes a jutjar per l'espoli que ha patit i l'estat de degradació en que es troba.

En el mur sud hi havia una altra porta, que comunicava amb el claustre i les altres dependències monacals.

En la part exterior del mur trobem la marca de l'antiga teulada i els forats on anaven les bigues de fusta que servien de suport a la coberta de la galeria nord del claustre.

De la resta de dependències monacals d'època medieval no en queda res. Al costat del temple veiem un edifici en runes, que correspon a una masia que es va construir en el segle XVIII amb les pedres del cenobi.

Algunes de les fotografies mostrades en aquesta pàgina no tenen la definició desitjada, ja que la meva visita al temple va coincidir amb una intensa pluja, prèvia al temporal de neu de principis de gener del 2010.