El lloc de Dusfort era conegut antigament com a Folia. El terme i l'església estan documentats per primera vegada l'any 1040, en l'acta de consagració de Sant Vicenç de Cardona, doncs van ser donats pel vescomte de Cardona i bisbe d'Urgell, Eriball, com a dotació per a la canònica.

Entre els segles XII-XIII la família dels Durfort van ser els castlans del castell de Folia, moment en que el topònim de la població va canviar i va adoptar el nom familiar. Del seu castell en queden poques restes, integrades en un gran casal, situat a la part més alta del poble.

Inicialment va desenvolupar tasques de parròquia, però a meitats del segle XII va perdre aquesta condició i va passar a ser una sufragània de la parròquia de Cunill. Des de 1878 depèn de la parròquia de Mirambell.

L'església, inicialment romànica, ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles. Està format per una sola nau, coberta amb volta de canó.

L'absis original ha desaparegut i el seu espai l'ocupa part de la nau, que va ser ampliada vers llevant. A continuació es va construir una petita cambra destinada a sagristia.

La porta s'obre en el mur sud. Tot i estar ubicada en el mateix indret que l'original, l'actual és de factura moderna.

També són fruit de reformes posteriors el campanar de cadireta de dos ulls, que corona el mur oest i la finestra que hi ha just sota seu.