El lloc de Cornellà apareix ja en documents de l'any 980, però per trobar una cita de l'església caldrà esperar fins l'any 993. Es creu que el bisbe Vives de Barcelona va fer reconstruir l'antiga església visigòtica.

Entre els anys 1065 i 1095 es va construir un nou temple, en aquest cas romànic i uns metres més enllà d'on s'alçava la primitiva edificació. Aquesta església va ser reconstruïda en la segona meitat del segle XVIII. L'actual temple va ser realitzat després de la Guerra Civil.

En 1928, durant unes obres a la casa de la vila, es va descobrir un arc amb les columnes i els seus capitells. Es creu que són del mateix taller que els de la basílica de Ripoll, consagrada l'any 977, per tant serien lleugerament posteriors a aquesta data.

Fruit d'aquesta troballa es va excavar el subsòl de la zona, descobrint la planta de l'antiga basílica visigòtica. Aquest arc s'hauria realitzat durant les obres encarregades pel bisbe Vives i estava situat a l'entrada de l'absis. Aquest tenia planta poligonal.

Les columnes es van conservar en el lloc on van ser descobertes i es va obrir l'arc, convertint-lo en una porta del consistori.

Els capitells són d'inspiració clàssica, amb temàtica vegetal.