Antiga capella, que es trobava en el terme del castell d'Albarells. Estava al peu del camí ral que unia Barcelona amb Lleida, per aquest motiu complia les funcions d'hospital pels viatgers.

En 1259  va ser donada, amb totes les seves possessions, al monestir de Santa Cecilia de Montserrat. El cenobi impulsà la construcció d'un petit priorat al voltant de la capella. Quan el monestir de Santa Cecília va ser incorporat al de Santa Maria de Montserrat, el priorat va córrer la mateixa sort. Com que per aquelles dates ja no existia cap comunitat a Santa Maria del Camí, el culte de la capella es va encarregar al rector de Sant Martí d'Albarells. En 1868 es va convertir l'antic priorat en la seu d'una nova parròquia.

En 1919 degut a l'augment de feligresos es va fer necessari construir un nou temple. Per sort no es va destruir aquesta capella i el nou temple es va edificar a pocs metres de l'antic.

Està format per una petita nau, coberta amb una volta de mig punt i capçada a l'est per un absis semicircular.

En els murs laterals es van obrir dos arcs de mig punt, a mode de capelles, creant un fals transsepte, no visible des de l'exterior.

Inicialment el temple estava il·luminat per la finestra que s'obre en la part central de l'absis, però posteriorment s'hi va obrir un ull de bou en la capella del costat sud.

En el centre de l'absis s'obre un  altre ull de bou, en aquest cas format per dovelles radials, que tenen esculpits tres cercles i emmarcat per un ressalt decorat amb un motiu de ziga-zaga.

La porta està situada en el mur nord. Està formada per dos arcs de mig punt adovellats i en gradació. Al seu damunt figura esculpit l'escut de Santa Cecília de Montserrat.