Província de Barcelona


Santa Fe de Calonge
(Calonge de Segarra, Anoia)

41º 45,848'N ; 1º 28,915'E    




Església situada dins l'antic  terme del castell de Calonge, del qual n'era la parròquia, condició que encara manté. En l'any 1040, apareix documentada per primera vegada en l'acta de consagració de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, a la qual va ser donada pels vescomtes de Cardona, senyors del castell de Calonge.


Ens trobem davant d'un dels temples de majors dimensions de la zona. Té planta de creu llatina amb una sola nau, acabada en un transsepte on s'obre un absis principal, de planta quadrada i dos absis semicirculars en els braços.


La nau i el transsepte estan cobertes amb voltes de canó, que  en la seva intersecció es transformen en una cúpula semicircular. Posteriorment, en el segle XVIII es va construir al seu damunt una torre campanar hexagonal.


En el mateix segle XVIII es va reformar l'interior del temple, adequant-lo als gustos de l'època. Es van decorar les voltes i la nau amb elements florals barrocs. També es va tancar l'absis principal per allotjar-hi la sagristia. Recentment s'ha eliminat aquesta separació, permeten de nou la contemplació de l'absis. Precisament és en aquest espai on es conserva un dels pocs elements decoratius romànics que té el temple. Flanquejant el gran finestral de mig punt i doble esqueixada trobem un fris d'arcs cecs. Sorprèn l'existència d'aquest element únicament per la part interior, doncs l'exterior es totalment llis.


La nau estava il·luminada amb dos finestres situades en el mur sud, actualment cegades. Es tracta d'una obertura estreta, acabada en un arc monolític i protegida per un arc de mig punt.


En els braços del transsepte s'obren finestres de característiques similars. si bé en aquest cas encara estan obertes.

Braç sud del transsepte       Braç nord del transsepte

En l'absis sud encara podem veure l'empremta de la finestra de mig punt que s'obria en la part central.


L'absis nord ha estat molt modificat al llarg dels segles i per aquest motiu ens resulta més difícil identificar l'obertura e la finestra. També per que amb el pas dels segles ha quedat parcialment ocult.


L'accés al temple es realitza per dues portes. Una d'elles es troba en el mur sud i es va construir en el segle XVIII.


L'altra s'obre en el mur oest i malgrat que ha patit nombroses reformes, encara conserva elements originals. Està formada per dos arcs de mig punt adovellats i en gradació. Entre els dos arcs trobem una arquivolta de secció cilíndrica, que molt probablement es recolzava en dues columnes, ara desaparegudes. També es desconeix si en algun moment va haver un timpà.


Corona el frontís una estela funerària, reaprofitada del cementiri annex. Destaca per que té forma antropomorfa, amb una cara esculpida en la bola que fa de cap.


També resulta curiós un carreu que trobem en el braç sud del transsepte. En ell podem veure esculpits a un cérvol i un floró, envoltats per dos marcs, l'interior té forma de corda en tres dels quatre costats.


En un altre carreu del mur sud, hi ha un rellotge de sol.


També trobem, recolzats en el mur de ponent del braç sud del transsepte, el que sembla ser dures ares d'altar. Curiós lloc per conservar-les...


En un millor lloc es troba la pica baptismal, ubicada en l'interior del braç sud del transsepte. Està decorada amb unes flors de sis pètals, molt estilitzades, amb la tija que arriba fins a la base de la pica.