En l'any 1003, en el testament de Bernat, vescomte de Conflent, apareix citada per primera vegada l'església de Santa Eulàlia de Pi.  

Malauradament, d’aquest temple romànic en podem veure poques restes, doncs a finals del segle XVIII va ser profundament reformat, tal i com s'indica en  la llinda de la porta d'accés.

Es va construir amb una sola nau, probablement capçada a l'est per un absis semicircular, que va ser substituït per un de rectangular.

D’aquesta nau s’han conservat alguns elements en els murs oest i nord.

En el costat nord veiem l’angle que formava la nau quan s’unia a l’absis.

Prop d'aquestes restes de l'absis veiem un carreu en el que es va esculpir una cara humana.

Poc després de finalitzar la construcció de l'església, es va adossar un porxo o atri al costat sud. Aquesta va ser cegat posteriorment i només resta visible una petita porta adovellada en el sector de ponent. Cal pensar doncs que inicialment la porta d'accés es trobava en el mur sud, protegida per aquest porxo.

També en el costat sud s'alça la torre de campanar, que com la resta del temple ha resultat molt alterada, veient augmentada la seva alçada i cegades les finestres originals.