El temple de Neriniano apareix documentat per primera vegada en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, de finals del segle X.  

Del temple romànic només es conserva la torre campanar, adossat al mur sud del temple, un dels tres romànics que es conserven a la Cerdanya. És probable que el temple actual mantingui elements o part de la planta de l'anterior església romànica, si bé no s'han realitzat estudis que en permetin obtenir més dades.

El campanar és molt esvelt, amb quatre cossos. Té una alçada de 18,5 metres. El sòl sobre el que s'alça el campanar no és suficientment estable i al llarg dels segles el campanar s'ha anat inclinant, arribant a tenir un desplom d'aproximadament 1,25 metres després dels temporals de 1982. Per aquest motiu es coneguda popularment com la Torre de Pisa de la Cerdanya. En els darrers anys s'han realitzat treballs de consolidació per evitar el seu desplomament.

El primer cos, de més de cinc metres d'alçada és llis i només té una espitllera orientada cap al sud.

En el segon pis trobem plafons, coronats amb frisos d'arcuacions cegues.

En el tercer pis s'obrien finestres geminades, que s'han anat cegant amb el pas del temps, protegides per un gran arc cec. Quatre grans finestres de mig punt s'obren en el darrer pis per tal d'allotjar-hi les campanes.