Província de Tarragona


Santa Creu del Castell de Calafell
(Calafell, Baix Penedès)

41º 12,099'N ; 1º 34,104'E    




El lloc de Calafell apareix per primera vegada en un document de compravenda de terres entre els comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda i Gombau de Besora de l'any 999.  L'església no apareixerà citada directament fins l'any 1189, quan Bargais i Almasura van donar un part d'una vinya a la Santa Creu de Calafell.


Va mantenir la condició de parròquia fins l'any 1806, quan es va construir un nou temple fora de les muralles.


L'església es troba dins del recinte fortificat del castell de Calafell, ocupant l'angle nord-est. Per aquest motiu, els murs nord i est formen part de l'estructura defensiva de la fortalesa i en conseqüència han estat modificats en nombroses ocasions.


El temple original es va construir en el segle XI. Al llarg dels segles ha patit nombroses modificacions i ampliacions, que n'han alterat considerablement la seva fisonomia romànica.


El temple estava format per una petita nau rectangular, coberta amb volta de canó i reforçada per dos arcs torals.


El segon arc estava adossat al mur de ponent del temple, però en allargar-se la nau per aquest sector, ara ha quedat com un doble arc de mig punt. 


Aquesta nau està capçada a l'est per un absis semicircular de tradició llombarda.


Exteriorment està decorat amb grups de cinc arcs cecs separats per lesenes.


Tres finestres il·luminen l'interior de l'absis. La del costat nord és d'una sola esqueixada, mentre que les altres dues són de doble esqueixada.


L'interior de l'absis encara conserva restes de pintures murals. Van ser restaurades en la dècada dels noranta del segle passat, després que durant molt de temps haguessin restat tapades per diverses capes de pintura.


Els fragments que millor s'han conservat es troben en la part inferior del tambor absidal. En aquest cas trobem pintures de motius geomètrics a base de cercles entrellaçats formant una mena de teixit. Per sobre hi ha una sanefa decorada amb motius quadrangulars en espiral.

Restes de les pintures murals   Restes de les pintures murals

Al damunt d'aquesta sanefa trobem les restes d'un àngel, que ha perdut la pintura i en algunes parts només conserva el traç. Té les mans enlairades, com agafant alguna cosa, probablement la màndorla.


En el presbiteri, podem observar una gran pedra on hi ha gravada la "Santa Creu".


Sota el presbiteri trobem una petita cripta, a la que s'accedeix per una escala central. Està coberta amb una volta molt rebaixada. La seva construcció va comportar que el presbiteri estigui en un nivell superior a la resta del temple.


En el segle XIII es va ampliar el temple amb una nau, adossada en el mur sud. Per a la seva construcció va ser necessari derruir el mur sud i es va substituir per un gran arc rebaixat. També es va allargar la nau primitiva vers ponent.

Nau del segle XIII   Nau del segle XIII

En el nou mur es va construir la porta d'entrada, feta a base de grans dovelles, moltes de les quals han estat substituïdes en les diverses campanyes de restauració.


Aquesta nau està acabada amb una capçalera plana, per tal d'adaptar-se a la muralla, que encara conserva restes de pintures d'època gòtica.


La nau es va construir sobre una antiga necròpolis de tombes antropomorfes excavades a la roca.


Adossada al costat sud hi trobem una estructura curiosa, una mena de capella, formada per un absis semicircular, de planta irregular.


En el segle XVII es va construir un comunidor per espantar als mals esperits, que provocaven les tempestes, prop d'on trobem un campanar de cadireta de dos ulls.


En l'interior del temple es conserva una senzilla pica baptismal, sense decoració.


També es conserven diversos elements trobats en les diferents campanyes arqueològiques.

Restes arqueològiques   Capitell

Restes arqueològiques   Restes arqueològiques