Província de Barcelona


Sant Pere d'Abrera
(Abrera, Baix Llobregat)

41º 31,282'N ; 1º 54,281'E




Les primeres notícies d'aquest temple no les trobem fins l'any 1110. Trenta anys més tard ja tenia la condició de parròquia. 


Té una sola nau, molt allargada, coberta amb volta de canó. La capçalera és trilobulada, amb tres absis semicirculars amb voltes de quart d'esfera. 

Interior del temple           Interior del temple

El presbiteri estava cobert per una volta d'aresta, on avui podem observar una pintura moderna que representa la creació.


L'absis està decorat externament seguint el model llombard amb un fris d'arcs cecs i lessenes. En el cas dels absis laterals hi ha una lessena central en la que s'obre una finestra de mig punt. El central està dividit en tres espais, en cadascun dels quals s'obre una finestra.  


Per la part interior tots tres absis són llisos i només trenquen l'harmonia dels murs les finestres de mig punt. 

Absis           Absis central i sud

En el mur sud s'obre la porta d'accés al temple. És del segle XIl. Està formada per una arquivolta de mig punt esculpida amb motius vegetals. Aquesta es recolza en dues columnes amb els capitells esculpits. El de costat dret està molt deteriorat però encara s'hi poden veure unes àligues en els extrems. El del costat esquerre té motius vegetals molt simples. L'arc exterior està esculpit amb motius geomètrics i està protegit per un guardapols. 



Prop de la porta hi trobem una bonica finestra de mig punt i doble esqueixada. 


Sobre el presbiteri s'alça un campanar de tres plantes i de planta quadrada, també de tradició llombarda, però sense decoració. La tercera planta va ser afegida durant la restauració que es va portar a terme entre els anys 1956 i 1959. En el pis inferior trobem una gran finestra de mig punt en cada mur. En la segona planta trobem dues finestres geminades en cada costat, els mainells de les quals són de nova factura. El pis superior es va construir prenent com a model el segon pis. 


En la meva segona visita a Abrera vaig poder accedir a l'interior del temple. Voldria destacar l'amabilitat del mossèn, que malgrat tenir gent que l'estava esperant i que ja havia apagat els llums de l'església, va accedir a tornar-los a encendre per tal que pogués prendre fotografies. Així mateix ens va explicar alguns detalls del temple.