El lloc de Rus apareix documentat per primera vegada l'any 961, tot i que haurem d'esperar vint-i-dos anys per trobar una referència del temple. Es tracta d'un document on apareixen les possessions del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, entre les quals es trobaven tant la vila i l'església. El temple actual va ser consagrat el 6 de febrer de 1106 pel bisbe Ot de la Seu d'Urgell i des d'aquest moment va tenir la condició de parroquial. En el segle XIV es van excavar en els murs laterals les capelles de Santa Magdalena i Sant Andreu.

Ja en el segle XVII es va construir una rectoria adossada al sector oest del temple, actualment derruïda.

Entre els segles XVIII i XIX es construeixen més capelles en els murs laterals del temple, que van ser eliminades en restaurar el temple, doncs es va voler deixar l'edifici tal i com es creu que era després d'afegir les capelles gòtiques del segle XIV.

En el segle XVIII apareix documentada com a sufragània de Santa Maria de Castellar de n'Hug.  

El temple està format per una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a l'est per un absis semicircular, cobert amb volta de quart d'esfera.

Aquest temple té la mateixa planta que l'església anterior, de la que es van aprofitar els fonaments.

Exteriorment està decorat amb un fris d'arcuacions cegues fetes amb pedra tosca.

En el centre del tambor absidal trobem una finestra doble esqueixada i amb arc un apuntat a l'exterior, afegit posteriorment. També hi ha una finestra en el sector sud de l'absis.

En el mur sud s'obre la porta d'entrada, formada per un senzill arc de mig punt adovellat. Aquesta estava protegida per un porxo fet en el segle XI, del que es va localitzar la base de pedra en la darrera campanya d'excavacions. Aquest porxo va ser enderrocat en el segle XIV quan es van construir les capelles laterals i es va reforçar l'edifici amb contraforts.

El forrellat que decora la porta és una rèplica moderna del de Sant Cristòfol de Toses.

A finals del segle XX es van portar a terme diverses campanyes de restauració, que com ja hem comentat, buscaven retornar l'aspecte que el temple tenia a finals del segle XIII. Una de les accions realitzades en aquest moment va ser la construcció del campanar de cadireta de dos ulls en el mur oest.

També durant aquestes campanyes es va localitzar una necròpolis amb tombes excavades a la roca d'entre els segles X i XII.

L'any 1983 es van localitzar restes de pintura mural decorant l'absis. Van ser arrencades i traslladades al MNAC on es van restaurar. Posteriorment es van instal·lar en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. En el temple es conserva una reproducció.

Es creu que van ser pintades a principis del segle XII i estam emmarcades dins del cercle de Pedret.

La conca absidal està molt deteriorada i només podem veure les restes d'un Crist en majestat acompanyat del Tetramorf, del que només veiem les potes del lleó que representa a Sant Marc i les ales d'un serafí.

Per sota de la volta,  trobem un conjunt de personatges, algunes bandes ornamentals, així com una inscripció on hi ha el versicle 12 del capítol 7è del llibre de l'Apocalipsi. Alguns dels personatges encara conserven el text que els identifica. Així doncs, podem identificar a Sant Pau a la dreta de la finestra central, a Sant Joan Evangelista, Sant Simó i Sant Judes. El darrer personatge està tant erosionat que no es pot identificar. Alguns estudiosos creuen que es podria tractar de Sant Vicenç, patró del temple. A l'altra banda de la finestra trobem a Sant Pere i  Sant Andreu. Les altres dues figures estan tan deteriorades que no podem saber qui són.

En l'intradós de la finestra absidal trobem representats a dos personatges sense mantell ni nimbe, que la tradició interpreta amb Caim i Abel. En la part central trobem a l'Esperit Sant, representat en forma de colom.

En la capella de Santa Magdalena també es van localitzar pintures murals, en aquest cas d'època gòtica, de finals del segle XIII.

En elles es narren diverses escenes de la santa i presenten un millor estat de conservació que les romàniques, malgrat que s'hagin perdut algunes escenes per culpa de l'aigua que entrava per la finestra. En aquest cas es conserven in situ.

Sorprèn el fet que es barregin escenes de la vida de la santa en els Evangelis i també escenes de la llegenda provençal de Santa Magdalena.  En primer lloc descriurem les escenes evangèliques.

En el costat esquerre de l'intradós veiem el sopar a casa de Simó el Fariseu. Asseguts a l'esquerra de la taula veiem a Jesús a qui Maria Magdalena li renta els peus. Al seu costat hi ha un apòstol que amb el dit assenyalant a Maria sembla recriminar a Crist que es deixi rentar els peus per una pecadora, la mateixa actitud que té Simó, situat a la dreta de la taula. L'acompanya un personatge femení que algunes fonts identifiquen amb Marta, la germana de Maria.

Al seu damunt trobem l'escena de la visita de Crist a Marta i Maria Magdalena. El seu estat de conservació és molt dolent i per tant no s'han pogut identificar tots els personatges que hi apareixen. Veiem a Jesús acompanyat pels seus apòstols i a Maria Magdalena agenollada davant Jesús. Hi ha una figura molt deteriorada amb les mans aixecades, que podria ser Marta recriminant a la seva germana.

La tercera escena que ens descriu un passatge de l'Evangeli és la dedicada a la resurrecció de Llàtzer. Està dividida en dos espais: en un d'ells veiem a Crist i als seus apòstols.  En l'altre veiem el sepulcre d'on surt Llàtzer. L'ajuda un home que treu els claus del sepulcre. Al seu costat Marta i Maria Magdalena.

Sota l'escena de la resurrecció trobem  la visita de les tres dones al Sepulcre de Crist, ja ressuscitat. També està dividida en dos espais. En un d'ells es representen a les Santes Dones, entre les que hi ha Maria Magdalena, que es dirigeixen al sepulcre amb els pots de perfum a les mans. A l'altra espai veiem el sepulcre buit amb dos àngels asseguts al seu damunt.

La darrera escena extreta dels Evangelis és l'aparició de Crist Ressuscitat a Maria Magdalena, que apareix de genolls davant Jesús. Entre ells hi ha un arbre.

Les altres escenes han estat extretes de la llegenda provençal de Maria Magdalena, que es crea entre els segles IX i XIII a partir de la recopilació de diversos escrits. És un moment en que la santa es "posa de moda" i apareixen per tot Europa nombroses relíquies de Maria Magdalena.

La primera escena ens explica com Maria Magdalena   arriba a les costes de Marsella. La història es distribueix a banda i banda de la finestra que il·lumina la capella. A l'esquerra veiem el vaixell en que la santa i els seus acompanyats són expulsats pels infidels de Terra Santa. La llegenda diu que el vaixell no tenia rems, ni timó ni veles per a que naufragués, però la intervenció divina els va portar fins a les costes provençals. En el vaixell hi viatgen Marta i Maria Magdalena acompanyats de Martila, serventa de Marta i Sant Sidoni, que havia estat curat de la ceguera per Crist. Completen el grup dos personatges amb mitra, probablement Sant Maximí i Llàtzer, bisbe de Marsella. Al costat de la dreta veiem una ciutat envoltada de muralles, que representa Marsella.

Un cop arribada a Marsella, Maria Magdalena comença a predicar en el pòrtic del temple pagà. En aquest cas ho fa davant del governador i la seva esposa, que li diuen a la santa que només creuran en Déu si els concedeix un fill.

La llegenda diu que Maria Magdalena va fer dos miracles: va donar un fill al governador i posteriorment va salvar al nen de la mort. Després d'aquests miracles es va retirar al desert de la Sainte-Baume, on va viure trenta anys com eremita. En aquest temps al desert, Maria Magdalena va vestida únicament amb els seus cabells i s'alimenta gràcies a que uns àngels l'eleven al Cel set cops al dia i allí pren l'aliment Celestial. En aquest cas s'han representat aquests dos moments distribuïts en dos nivells.  Malauradament, aquesta escena presenta un molt mal estat de conservació.

Tampoc està massa ben conservada la darrera escena que ens narra moments de la vida de Maria Magdalena. Per aquest motiu es fa difícil la identificació de tots els elements, on es representa la mort de Maria Magdalena, que es troba agenollada davant d'un altar a l'esquerra de la imatge.  Allí el bisbe Maximí li dóna la comunió. A la dreta hi ha un sarcòfag en el que hi ha la santa. Al seu darrera hi ha un bisbe, potser el mateix Maximí i un sacerdot. Completa l'escena un àngel que amb un encenser santifica el cos de Maria Magdalena.

La darrera escena que hi ha pintada en la capella i que ha sobreviscut el pas dels segles, no té res a veure amb la vida de la santa. Ocupa el doble d'espai que la resta d'escenes, el que ens explica la rellevància que se li va voler donar, doncs veiem a un clergue  de genolls pregant davant Maria Magdalena, probablement el mecenes de l'obra.

La part inferior de la capella es va decorar amb cortinatges.

Procedent d'aquest temple es conserva en el Museu Episcopal de Vic una Mare de Déu tallada en fusta a finals del segle XII.

També es conserva en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona un canelobre de ferro forjat d'aquest temple i datat a finals del segle XII. És un canelobre molt original decorat amb branques de lliri, una flor no gaire habitual en el romànic. .

Des d'aquí voldríem agrair les explicacions i facilitats que ens va donar en Pere Cascante, guia del lloc.