Província de Lleida


Sant Serni de Coborriu de Bellver
(Bellver de Cerdanya, Cerdanya)

42º 21,060'N ; 1º 46,939'E    




Com en moltes esglésies de la Cerdanya, la primera menció escrita que trobem d'aquest temple és l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, de finals del segle X. 


Entre 1137 i 1139 es va tornar a consagrar el temple degut a la construcció de l'actual església. Van assistir a l'acte el bisbe de la Seu, Pere i el bisbe d'Elna, Udalgar. Malgrat que la consagració es va fer entre els anys abans citats, el text no es va escriure fins l'any 1148 a petició del bisbe Bernat d'Urgell.

L'església té una sola nau rectangular i coberta amb una volta d'ametlla, capçada a l'est per un absis semicircular.


L'absis és llis, fet a base de carreus ben treballats i força regulars, com la resta del temple. En la seva part central s'obre una gran finestra de mig punt adovellada i de doble esqueixada. Una altraa finestra, de similars característiques s'obre en el sector sud. Sota la teulada, trobem una corona de cartel·les motllurades en forma de tor.


En el segle XVII se li va afegir una capella en el mur de migdia. Probablement també se'n va construir una altra en el mur nord, que no s'ha conservat.


La  porta d'accés es troba en el mur sud.


És de factura molt simple, formada per un arc de mig punt adovellat.


el que la fa singular és una de les pedres del muntant dret, on hi ha gravat, tot i que d'una manera molt tosca, el bust d'un personatge pregant.


El mur oest es corona amb un campanar de cadireta de dos ulls, molt reconstruït.


En l'interior del temple, dins una fornícula excavada en el mur nord, es conserva la pila baptismal d'immersió.