Trobem documentat el nucli de Vila per primera vegada en 1176, mentre que del temple no trobem cap menció en època antiga. Es tracta d'un edifici rural, molt probablement del segle XII.

El temple tenia una sola nau acabada a llevant amb un absis semicircular, del que només queda la seva base, com succeeix en la veïna església de Sant Marc i Santa Maria d'Encamp, ja que va ser substituït per un de planta rectangular.

L'església conserva part dels murs romànics, malgrat que va ser refeta en el moment en que es va construir el nou absis. El mur de ponent encara conserva part de la fàbrica romànica, en la que es van obrir dues finestres quadrades posteriorment. Corona el mur un campanar de cadireta d'un sol ull.

El mur sud és el que millor ha suportat el pas dels segles. En ell s'obre una petita porta amb arc de mig punt, que encara conserva una anella romànica.

En aquest mateix mur s'obre una petita finestra de mig punt, amb l'arc tallat en un bloc de pedra.

En l'interior del temple es pot veure una reproducció del frontal d'altar que es conserva en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Es tracta de la única pintura sobre fusta que s'ha conservat de tot el principat i a més és es va conservar la part davantera i els dos laterals.

La part frontal està presidida per una Maiestas Domini, envoltada per les quatre figures de Tetramorf.

En els angles del rectangle trobem quatre parelles de personatges, que representen sants o apòstols. Només podem identificar, gràcies a que estan gravats els seus noms, els quatre personatges del nivell inferior. Aquest són d'esquerra a dreta Bartomeu, Bernabé, Jacob i Tomàs.

En la taula del costat esquerre es van representar tres apòstols més, mentre que en la del costat dret es va representar a l'Assumpció de la Verge Maria, que es pujada al cel per dos àngels que l'agafen de les mans.

També es van conservar els muntants posteriors dels laterals, que no han sortit del Principat i actualment es poden veure en el Centre d'Interpretació del Romànic Andorrà de Pal.