Les primeres notícies que tenim de l'existència d'aquest temple daten de l'any 1060.

En el segle XII va ser reformat gràcies a les aportacions que va fer Bernat de Rocafort i que estan recollides en el seu testament. Inicialment el temple estava dedicat a Sant Feliu, però a partir del segle XIV es va afegir l'advocació a Sant Pere.

El temple va pertànyer al bisbat de Barcelona fins que al 1956 es va traslladar al bisbat de Vic.

L'església està formada per una sola nau, acabada a l'oest amb una capçalera triabsidal, d'estil llombard i bastida durant la segona meitat del segle XII.

Els tres absis són semicirculars i estan disposats en forma de creu. El central està orientat cap a l'est i és el més gran.

Està decorat amb un fris d'arcs cecs, que estan agrupats de sis en sis, en tres espais separats per lesenes.

Els arcs cecs també els trobem en els murs laterals de la zona presbiteral.

Per la part interior també està dividit en tres espais, gràcies a tres arcs de mig punt.

Els laterals, en canvi, es troben oberts en els murs nord i sud, i són de dimensions molt inferiors al central

La nau té planta rectangular i està coberta amb una volta de canó, que es converteix en lleugerament apuntada en arribar als peus de la nau.

L'interior de l'edifici s'il·lumina gràcies a cinc finestres de mig punt i doble esqueixada. Tres d'elles es troben en l'absis central, mentre que les altres dues es situen en el mur oest i en el sud.

La porta d'accés s'obre en el mur sud. Està formada per un arc de mig punt adovellat, que està resseguit per la part exterior per una filada de pedres planes.

En el punt on s'uneixen la nau amb la capçalera s'alça un petit campanar de cadireta d'un sol ull.