El temple es trobava dins de l'antic terme del castell de la Guardia, al Ripollès, al lloc conegut antigament com a Vilallonga. Aquest indret ja es troba documentat en l'any 938.  Entre els segles XIII i XIV el nom de Vilallonga apareix substituït pel de Serrallonga, nom d'un mas proper a l'església.

L'església apareix documentada per primera vegada l'any 1025, en una relació de parròquies del bisbat de Vic. Ja en el segle XIV per la condició de parroquial, probablement a causa del descens de població de la zona i va passar a ser sufragània de Santa Maria d'Alpens.

L'edifici, de la segona meitat del segle X, té planta rectangular, capçada a llevant per un absis també de planta rectangular, gairebé quadrada. L'absis està unit a la nau a través d'un arc ultrapassat, amb impostes molt simples.

En època alt-medieval la nau es va reformar. En aquest moment es van afegir els dos grans arcs formers que hi ha en els murs laterals, construïts per suportar una volta apuntada que havia de substituir a la coberta de fusta original. No està clar si es va arribar a construir mai, ja que la coberta de fusta actual va substituir a una volta de rajols  de perfil rebaixat, construïda en època moderna.  L'absis per la seva banda, està cobert amb una volta de canó lleugerament ultrapassada.

La porta d'accés es troba en el mur sud i està formada per un senzill arc de mig punt.

En el costat nord de l'absis es va construir una sagristia.

Corona el mur oest un campanar de cadireta de dos ulls.