Estava situada dins l'antic terme del castell de Tous, en un lloc conegut com la vila d'Avenes. Les primeres notícies del castell de Tous daten de l'any 960, quan en plena reconquesta, el comte Borrell II el va donar al bisbe Ató de la catedral de Vic. El lloc de les Avenes, en canvi, no el trobem documentat fins l'any 1023, en una butlla del papa Benet VIII, on es fa referència a les possessions que tenia el monestir de Sant Cugat del Vallès, entre les que es trobava aquesta vila. Caldrà esperar fins l'any 1074 per trobar una referència escrita al temple de Sant Pere.

L'església que podem observar no és res més que els tres absis semicirculars i el transsepte. Inicialment, sembla que  va ser concebut com un temple de planta de creu llatina, amb un transsepte on s'havien d'obrir tres absis. Com que fins al dia d'avui, no s'ha realitzat cap intervenció arqueològica, si més no que nosaltres haguem localitzat, es desconeix si es va construir aquesta nau i posteriorment es va ensorrar, o com tot apunta, no es va arribar a construir mai. De fet només es té constància dels nombrosos plets que hi havia per aquest temple durant el segle XII entre els senyors de Tous i el bisbe de Vic, Ramon Gausfred, que volia construir un monestir en aquell indret. Sembla que aquesta idea no va arribar a prosperar i el temple era ocupat per ermitans.

Això reforçaria la tesi que l'església no es va arribar a acabar mai i es va anar reformat en diverses ocasions el reduït espai per tal d'adaptar-lo a les necessitats de cada moment.

El braç nord del transsepte, així com la volta d'aquest absis es van ensorrar. També en època gòtica es deuria ensorrar la volta del creuer, que va ser refeta amb nerviacions gòtiques.

L'altra reforma important va ser el sobrealçament del temple, especialment visible en els dos absis que es mantenen en peu. La part original estava decorada amb parelles d'arcs llombards, separats per lesenes, com es pot veure clarament en l'absis sud, l'únic que ha conservat integra aquesta decoració.

Inicialment el temple s'il·luminava gràcies a quatre finestres del doble esqueixada. Estaven situades el la part central de cadascun dels absis i en el mur sud.

Malauradament el temple ha servit durant molts anys de magatzem agrícola i necessita una urgent actuació que el dignifiqui.

Per altra banda, lamentem la qualitat de les fotografies, fetes des de la carretera que uneix Igualada amb Santa Coloma de Queralt. Esperem poder acostar-nos ben aviat a aquest temple fotografiar-lo amb tot detall, però hem pensat que era important, tot i no tenir la qualitat desitjada, incorporar ja aquest edifici a la web i denunciar així l'abandó institucional al que està sotmès.