L'indret sobre el que actualment s'alça el temple de Sant Pere de Romaní, era conegut en el segle X com Duïsme. Aquest topònim feia referència a una distancia de dotze milles amb la ciutat de Barcelona. L'any 1001 el prevere Baldofred va donar alguns bens que tenia a Duïsme, entre ells un oratori, a Sant Pere de Roma. Malgrat això, es va reservar l'usdefruit de l'oratori a canvi de pagar cinc sous cada any a la Santa Seu.

La primera notícia que ens ha arribat de l'església de Sant Pere data de l'any 1032. 

El temple va ser abandonat, sense que se'n coneguin els motius. Això va fer que s'anés deteriorant considerablement, fins que en 1956 va ser restaurat. Anys més tard, en 1987, l'Escola Taller de Restauració, va consolidar els seus murs. Actualment hauria d'estar protegida per una tanca metàl·lica, que en alguns dels seus trams ha desaparegut, permetent l'accés al seu interior.

Té reduïdes dimensions i està formada per una sola nau, que manté les característiques constructives del primer romànic, com per exemple la col·locació de grans carreus en els angles, distribuïts al llarg i del través. Això fa pensar que el temple es va construir a principis del segle XI, potser aprofitant part de l'antic oratori.

Durant la primera meitat del segle XII es va adossar pel costat de llevant un absis semicircular, que té una finestra de mig punt i doble esqueixada en la seva part central.

En aquest mateix període es va refer la volta de la nau, que és de canó.

En el mur oest s'obria la porta d'accés original, que va ser modificada i cegada parcialment. Per sobre de la porta actual encara podem veure el seu arc de mig punt, tot i que han desaparegut les dovelles.

Coronant aquest mur trobem un campanar de cadireta de totxana del segle XVIII. També és d'aquesta època el campanar de torre, que es va adossar al mur oest i que té planta quadrada.