Les primeres notícies d'aquest temple daten de l'any 1069, quan Ramon Guadall de Calders i la seva esposa van donar la seva dominicatura a la canònica de la Santa Creu de Barcelona. Les coses probablement no els anaven massa bé als Calders, per que poc després van oferir l'església, la sagrera, les cases i la meitat de la dominicatura a Gerbert Hug, així com algunes terres situades en els termes dels castells de Segur i de Miralles.

Ja des de l'any 1025 sabem que el temple exercia funcions parroquials, tasca que va desenvolupar fins la segona meitat del segle XVIII, passant a ser una sufragània de Santa Maria de Prats de Rei. Resulta curiós que passés a dependre de Prats de Rei, quan es trobava dins del terme del castell de Miralles. El motiu és que qui es va fer càrrec de l'església eren els membres de l'ordre del Sant Sepulcre, que s'estaven al priorat de Sant Miquel dels Prats de Rei.

El temple està format per una sola nau, coberta per una volta de canó i capçada a l'est per un absis semicircular. Tant la nau com l'absis van ser sobrealçats, trencant l'harmonia amb que van ser dissenyats.

L'absis està decorat amb parelles d'arcs cecs, separats per lesenes. En la part central del tambor absidal s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada.

Fins l'any 2006 l'interior de l'absis no era visible des de la nau, doncs s'havia aixecat una paret per convertir-lo en sagristia i per servir de suport a un retaule barroc.

L'any 2001  es van descobrir restes de pintures murals en la volta absidal, després de retirar diverses capes de calç.  També es va decorar l'arc triomfal amb unes tonalitats vermelloses, que correspondria a la decoració més antiga.

Posteriorment es va decorar la volta absidal. En ella es distingeixen dues parts ben diferenciades i que corresponen a dos moments diferents. Les pintures més antigues són de caire ornamental i es distribueixen per les zones perifèriques de la volta.  Sobre un fons blanc es dibuixen en color vermell triangles, quadrats, cercles i algunes formes vegetals.

La part central de l'absis l'ocupa una pintura més tardana i pintada directament sobre l'anterior. Representa a Sant Pere a la seva càtedra amb la tiara i acompanyat per dos àngels. Tot el conjunt està envoltat per una aureola circular decorada amb motius ornamentals.

Flanquejant el presbiteri s'obrem dues petites absidioles, configurant una capçalera trevolada.

La decoració llombarda no només està present en l'absis principal, si no que també s'estén pels murs laterals del temple.

L'il·luminació del temple es fa mitjançant tres finestres de mig punt, a banda de la de l'absis, disposades una en cada mur. Les dels murs nord i sud són de doble esqueixada, mentre que la del costat oest en té només una.

La porta original es trobava en el mur sud, però no n'ha quedat cap vestigi. L'actual està situada en el mur oest i és de factura molt senzilla. El campanar de cadireta de dos ulls, que corona aquest mur, és també de factura moderna.

Adossada al mur nord trobem una curiosa estructura, Es tracta d'una mena de torre defensiva, a jutjar pel gran nombre d'espitlleres que s'obren en els seus murs. Probablement es va construir en el moment en que es va sobrealçar el temple, doncs la part afegida a la nau també té nombroses espitlleres. És evident que aquests dos espais van ser afegits amb motius defensius.