Província de Barcelona


Sant Pau de Casserres
(Casserres, Berguedà)

42º 1,684'N ; 1º 50,521'E   




La primera referència al lloc de Casserres la trobem l'any 789, quan Lluís I el Piadós va demanar al comte Borrell conquerir i organitzar el territori i defensar-lo creant una línia de fortificacions entre les que es trobava el Castrum Serris.

L'església parroquial de Sant Pau va ser consagrada pel bisbe Nantigís de la Seu d'Urgell l'any 907. Estava dins el terme del castell de Caserres. del que no ens ha arribat cap vestigi. La seva construcció responia a la necessitar de consolidar la repoblació de les terres bergadanes iniciada pel comte Guifré.


En el segle XIV es va anar creant un nucli important de població en el que aleshores era el barri de Casserres, a uns 4 quilòmetres de distància. Malgrat això l'església va mantenir la condició de parròquia, fins i tot quan es va construir un nou temple dedicat a l'Àngel Custodi en el nucli de Casserres.

A finals del segle XIX va perdre la condició de parròquia en favor de l'església de la Mare de Déu dels Àngels, que era l'antic temple de l'Àngel Custodi, ampliat en 1681.

L'església actual va ser edificada en el segle XII. Està formada per una sola nau, capçada a l'est per un absis semicircular. La nau està coberta amb una volta apuntada, mentre que l'absis té volta de quart de cercle.


En el tram presbiterial es va rebaixar el gruix dels murs laterals amb l'obertura de dos arcs apuntats i adovellats. El del costat dret es va aprofitar posteriorment per obrir-hi una porta que comunica el temple amb la sagristia.

També es van afegir posteriorment dues capelles laterals, a mode de transsepte i un cor elevat als peus de la nau.

En la part central de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada, decorada interna i externament per una arquivolta sostinguda per dues columnes amb els capitells esculpits amb motius vegetals. 

Finestra de l'absis

Capitell de la finestra de l'absis      Capitell de la finestra de l'absis


La porta d'accés es troba en el tram més occidental del mur sud. Està formada per tres arcs de mig punt en gradació. El més exterior està protegit per un guardapols i es sustenta en dues columnes amb els capitells esculpits.


Aquests capitells no són els originals, tal i com fa suposar el seu excel·lent estat de conservació. Els originals estaven molt erosionats i va ser necessari substituir-los per uns de nous en que s'intentà reproduir els motius amb que podien estar decorats, inventant aquelles parts desaparegudes.

Capitell modern    Capitell modern


Els capitells originals es van recol·locar sota un sarcòfag gòtic al costat de la porta d'accés.

Sarcòfag gòtic

 

Capitells romànics de la portalada    Capitell romànic de la portalada


En el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona es conserven algunes de les pintures murals que decoraven l'arcosoli funerari del costat nord del presbiteri. Van ser traslladades al museu l'any 1940. En elles es representen escenes relacionades amb el pecat original i el Judici Final.


En la part central de l'arcosoli veiem a la figura de Crist amb els braços oberts i amb el sol i la lluna flanquejant-lo, així com les lletres alfa i omega. A banda i banda de Crist, hi ha dos homes sortint de les seves tombes. En la part interior de l'arc hi ha un Agnus Dei i dues parelles d'àngels trompeters.


Per sota d'aquesta escena veiem a l'arcàngel sant Gabriel i l'arcàngel sant Miquel lluitant amb el drac.


A la dreta d'aquests es va representar molt probablement l'escena de l'Anàstasi, o baixada de Crist als Inferns abans de ressuscitar. El seu estat de conservació es bastant deficient.

A l'esquerra de l'arcosoli veiem als tres Reis Mags d'Orient.



Flanquegen el conjunt les imatges de Sant Pau de Narbona i de Sant Cristòfol.

Sant Pau de Narbona conservat al Museu de Solsona     Sant Cristòfol conservat al Museu de Solsona


Sobre l'arc hi ha un àngel turiferari i un ocell de la família dels ardeids amb un peix en el bec.

Àngel turiferari conservat al Museu de Solsona     Ardeid conservat al Museu de Solsona


Al seu damunt hi ha l'escena de Gènesi on veiem a Adam i Eva al costat de l'arbre prohibit, on hi ha la serp. L'escena del costat, molt fragmentada, estava dedicada a l'Anunciació.

Escena d'Adam i Eva conservada al Museu de Solsona     Restes de l'Anunciació conservada al Museu de Solsona


En 1979, durant unes obres de restauració es van localitzar més pintures murals, també en el mur sud. En elles es representen carreus rectangulars, pintats de vermell i blanc. Alguns d'ells també tenen pintats alguns motius com creus o flors. En la part superior apareix la figura d'un dimoni amb cap de toro que sosté una balança. Al seu costat segurament apareixia la figura de l'arcàngel Sant Miquel, que completava l'escena del pesatge d'ànimes.

Tots dos conjunts estan datats en la segona meitat del segle XIII.