Província de Barcelona


Sant Pau de Riu-sec
(Sabadell, Vallès Occidental)

41º 30,798'N ; 2º 06,246'E




Tenim notícies d'aquest temple des de l'any 1032, però la consagració del temple no va ser fins l'any 1054. Va ser consagrada pels bisbes de Barcelona Gislabert i pel de Narbona Guifré, ja que el temple es va dedicar a Sant Pau de Narbona. En 1134 va ser cedida a l'Ordre del Temple, fins que en 1307 va ser donada als cavallers de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem en ser eliminats els templaris de tot Europa. Aquesta donació només va durar fins l'any 1325. A partir d'aleshores es convertí en parròquia. En 1851 fou suprimit el culte i es traslladaren totes les pertinences a la parròquia de la Purísima Concepció de Sabadell.


L'església actual és bàsicament del segle XI i del segle XII, quan es va ampliar la nau.


Té planta rectangular amb una sola nau acabada en un absis semicircular. Aquest estava decorat amb lesenes i probablement arcs cecs, que no ens han arribat. Les lesenes arrenquen d'un podi i arriben fins l'alçada de la part inferior de la finestra, que il·lumina l'absis.


Adossada al mur nord, prop del presbiteri, trobem la torre de campanar. Té planta quadrada i tres pisos d'alçada. En el segon trobem, entre lesenes cantoneres, una finestra de mig punt en cada mur. Una senzilla motllura separa aquest pis del tercer, on s'obre una finestra de mig punt i de majors dimensions en cada mur. Corona la torre una coberta piramidal.


El temple té dos portes d'accés. En el mur oest trobem la principal. Està formada per dos senzills arcs de mig punt adovellats.

Mur oest          Porta del mur oest


Sobre la porta trobem una finestra formada per dos arcs geminats


En el mur sud trobem una altra porta, encara més senzilla i formada per un única arc adovellat de mig punt.


Durant una de les campanyes d'excavació que s'han dut a terme en el temple es va descobrir part de l'antiga basílica paleocristiana, que tenia una nau i un absis rectangulars. A l'absis hi havia un banc semicircular d'obra datat entre els segles VI i VII.

També es van descobrir en els voltants vuit sitges inutilitzades en el segle XIII i diferents enterraments datats entre els segles IV fins el XIX. Actualment s'està excavant tota la zona corresponent a la sagrera on s'han trobat més enterraments i restes d'edificacions.