Província de Barcelona


Sant Moí (o Sant Mus)
(Santa Maria de Besora, Osona)

    42º 08,026'N ; 2º 12,618'E     




Aquesta ermita es troba a la subcomarca del Bisaura, a cavall entre l’Osona i el Ripollès. No es tenen notícies dels seus orígens, el que planteja un dubte als estudiosos sobre la seva antiguitat. Per a Eduard Junyent estaria datada en el segle X, mentre Xavier Barral la considera posterior a aquest segle. Fins no fa masses anys era utilitzada com a estable pel bestiar.


La llegenda ens explica que Sant Moí fou un ermità que es dedicava a l’oració i a fer esclops amb les mans, que deixava prop d’un camí, per a fer un present als vianants. Era sord i per això els que patien mal d’oïda l’invocaven. Quan va morir, tots els voltants de l’ermita es poblaren de lliris blancs i de dins sortia una gran resplendor. Els pastors que van anar a veure que passava, es van trobar l’ermita buida i amb això van saber que els àngels s'havien endut a Sant Moí al Cel.  


El temple és d’una sola nau amb planta trapezoïdal i un absis ultrasemicircular, cobert amb volta de quart d'esfera. Actualment està decorada amb pintures neo-romàniques realitzades durant la darrera restauració del temple.


A l’interior no destaca cap element i es pot apreciar que es tracta d’una construcció molt primitiva. Els seus murs laterals no són gaire amples, motiu pel qual la coberta és de fusta.


La porta d'entrada està en el mur oest i està formada per un arc de mig punt, sobre la que s'obre l'única finestra del temple.


Sobre el mur on s'obre l'absis s'alça un campanar de cadireta d'un sol ull afegit posteriorment.