Província de Tarragona


Sant Miquel de Segur
(Calafell, Baix Penedès)

41º 11,710'N ; 1º 36,549'E    




No existeixen notícies d'aquest temple fins l'any 1238, quan Guillem de Crebaino, espòs d'Ermessenda de Cunit, va donar el dret de patronat de la capella de Santa Maria de Segur al monestir de Sant Cugat del Vallès. A principis del segle XV es coneix l'existència de dos altars: un dedicat a Santa Maria i l'altre a Sant Miquel, ubicats en cadascun dels dos absis que té el temple.


En 1777 tenim constància que l'altar principal estava dedicat a Sant Miquel, moment en que el temple era una sufragània de Sant Cristòfol de Cunit.


El temple està format per una curta nau, capçada a llevant amb una curiosa capçalera, formada per dos absis semicirculars: un orientat a l'est i l'altre al sud. En cadascun d'ells s'obre una petita finestra de mig punt i doble esqueixada.


Els dos absis estan decorats amb lesenes, si bé no s'han conservat els arcs cecs amb que probablement estaven decorats.


Sembla que es va concebre el temple amb una capçalera trebolada, però que per algun motiu no es va construir l'absis del costat nord. Alguns estudiosos creuen que inicialment hi havia un sol absis i posteriorment es va construir el del costat sud. Això sembla poc probable, doncs l'aparell de tots dos absis és pràcticament idèntic, el que ens fa pensar que es van construir simultàniament.


La nau està coberta amb una volta apuntada, reforçada per un arc toral. Les voltes dels absis, per contra, són de quart d'esfera.

La porta d'accés es troba en el mur sud.


Està formada per un arc de mig punt enfatitzat per un altre arc, fet amb grans dovelles i protegit per un guardapols, que enllaça amb la imposta que hi ha en l'arrencada dels arcs.


En el mur de ponent trobem un finestra, per sobre de la qual hi ha una senzilla imposta.


Sobre l'arc de l'absis central trobem un petit campanar d'espadanya, d'un sol ull, ara escapçat.