Província de Barcelona


Sant Martí Sescorts
(L'Esquirol, Osona)

42º 0,771'N ; 2º 19,547'E     




Inicialment estava situada dins del terme de la ciutat de Roda. Quan aquest va desaparèixer, va restar sota la tutela del castell de Manlleu. L'església apareix documentada per primera vegada  l'any 934 en un document de compravenda de terrenys.

Vista general   

Aquest temple va ser reedificat i consagrat el dia 30 de març de 1068 pel bisbe de Vic, Guillem de Balsareny. Va ser dedicada a Sant Martí, Sant Joan i Sant Jaume. En 1357 es va consagrar un quart altar, dedicat a sant Pere.

Capçalera   

Des dels seus inicis va desenvolupar tasques de parroquial, que encara conserva.

Façana oest   

Té planta de creu llatina, amb una nau acabada en un transsepte, on s'obren tres absis semicirculars. El del costat sud es va eliminar l'any 1771 per construir-hi una sagristia. Actualment s'ha reconstruït la seva forma, visible des de l'interior del temple. Les voltes del transsepte són paral·leles a la de la nau.

Interior del temple   

L'absis central va quedar parcialment ocult per la construcció de la sagristia. Està decorat externament amb parelles d'arcuacions cegues, separades per lesenes. Malauradament la seva fesonomia ha estat molt alterada pel sobrealçament que ha patit el temple.

Capçalera   

Interiorment presenta quatre nínxols, situació força estranya a Catalunya, ja que habitualment se n'obren cinc. Al Principat només es reprodueix aquesta situació en Sant Llorenç del Munt. El nínxol que hi ha més a la dreta va ser mutilat per tal d'obrir la porta de la sagristia. L'espai presbiteral està il·luminat amb tres finestres de mig punt i de doble esqueixada.

Interior de l'absis   

L'absis sud també està decorat externament seguint la tradició romànica amb arcs cecs i lesenes.

Absis nord   

La part interior és llisa, només trencada per una finestra de mig punt i doble esqueixada.

Absis nord   

La nau està coberta amb una volta de canó, reforçada per tres arcs torals.

Interior del temple   

Els murs nord i sud estaven decorats amb arcs cecs, que han desaparegut parcialment degut al sobrealçament de la nau. El tram millor conservat es pot observar en el sector sud-oest.

Arcs cecs del mur nord   

Adossada al mur nord del temple, trobem la torre de campanar. És de factura posterior a la resta de l'església, però construïda encara en estil romànic. Arriba fins gairebé els 20 metres d'alçada, amb tres nivells de finestres.

Torre campanar   

En el primer nivell s'obria una finestra de mig punt en cadascun dels seus murs. Aquestes han estat cegades totalment, a excepció de la del costat nord, que està parcialment oberta. En el segon nivell s'obrien dues finestres molt estretes i altes en cada mur, actualment cegades. El darrer pis ja no correspon a la construcció romànica i té dues finestres en els costats est i oest i una en els nord i sud.

Torre campanar    Sant Pere de Serrallonga
En el Museu Episcopal de Vic es conserven les restes trobades de les pintures murals que decoraven el temple. Els fragments més importants corresponen a l'interior de les fornícules que hi ha en el costat de l'epístola.  Estan datades en el primer quart del segle XII.


En les sales del museu només s'exposen els dos fragments més importants. En un d'aquests es representa l'escena del Pecat Original, on veiem a Adam i Eva tapant-se amb les fulles de l'arbre prohibit, mentre la mà de Déu els reprimeix.


En el segon fragment conservat, veiem a Adam i Eva expulsats del Paradís per un àngel.


La resta d'escenes estan molt fragmentades i per això es guarden en les sales d'estudi. En un d'ells s'entreveu la figura de Sant Martí partint la seva capa.


També podem veure a dues figures humanes en una escena, sense que estigui clar quin era el seu significat. Alguns estudiosos afirmen que es tracta del guariment d'un cec per part de Sant Martí.


El darrer fragment correspon a alguns animals dins de cercles i la figura d'un joglar.


Voldria agrair al rector la seva amabilitat amb els membres d'aquesta web, ja que ens va permetre fer totes les fotografies que vam voler i va il·luminar el temple per tal que no ens perdéssim cap detall. És d'agrair trobar-se amb gent tant amable i que mostra amb orgull el tresor que custodia  al viatger.