Província de Barcelona
Sant Martí Sescorts
(L'Esquirol, Osona)
42º 0,771'N ; 2º 19,547'E
Inicialment estava situada dins del terme de la ciutat de Roda. Quan aquest
va desaparèixer, va restar sota la tutela del castell de Manlleu. L'església
apareix documentada per primera vegada l'any 934 en un document de
compravenda de terrenys.
Aquest temple va ser reedificat i consagrat el dia 30 de març de 1068
pel bisbe de Vic, Guillem de Balsareny. Va ser dedicada a Sant Martí, Sant
Joan i Sant Jaume. En 1357 es va consagrar un quart altar, dedicat a sant
Pere.
Des dels seus inicis va desenvolupar tasques de parroquial, que encara
conserva.
Té planta de creu llatina, amb una nau acabada en un transsepte, on
s'obren tres absis semicirculars. El del costat sud es va eliminar l'any
1771 per construir-hi una sagristia. Actualment s'ha reconstruït la seva
forma, visible des de l'interior del temple. Les voltes del transsepte són
paral·leles a la de la nau.
L'absis central va quedar parcialment ocult per la construcció de la
sagristia. Està decorat externament amb parelles d'arcuacions cegues,
separades per lesenes. Malauradament la seva fesonomia ha estat molt
alterada pel sobrealçament que ha patit el temple.
Interiorment presenta quatre nínxols, situació força estranya a
Catalunya, ja que habitualment se n'obren cinc. Al Principat només es
reprodueix aquesta situació en
Sant Llorenç del
Munt. El nínxol que hi ha més a la dreta va ser mutilat per tal d'obrir
la porta de la sagristia. L'espai presbiteral està il·luminat amb tres
finestres de mig punt i de doble esqueixada.
L'absis sud també està decorat externament seguint la tradició romànica
amb arcs cecs i lesenes.
La part interior és llisa, només trencada per una finestra de mig punt i
doble esqueixada.
La nau està coberta amb una volta de canó, reforçada per tres arcs
torals.
Els murs nord i sud estaven decorats amb arcs cecs,
que han desaparegut parcialment degut al sobrealçament de la nau. El tram
millor conservat es pot observar en el sector sud-oest.
Adossada al mur nord del temple, trobem la torre de campanar. És de factura
posterior a la resta de l'església, però construïda encara en estil romànic.
Arriba fins gairebé els 20 metres d'alçada, amb tres nivells de finestres.
En el primer nivell s'obria una finestra de mig punt en cadascun dels seus
murs. Aquestes han estat cegades totalment, a excepció de la del costat
nord, que està parcialment oberta. En el segon nivell s'obrien dues
finestres molt estretes i altes en cada mur, actualment cegades. El darrer
pis ja no correspon a la construcció romànica i té dues finestres en els
costats est i oest i una en els nord i sud.
En el Museu Episcopal de Vic es conserven les restes trobades de les pintures
murals que decoraven el temple. Els fragments més importants corresponen a
l'interior de les fornícules que hi ha en el costat de l'epístola.
Estan datades en el primer quart del segle XII.
En les sales del museu només s'exposen els dos fragments més importants.
En un d'aquests es representa l'escena del Pecat Original, on veiem a Adam i
Eva tapant-se amb les fulles de l'arbre prohibit, mentre la mà de Déu els
reprimeix.
En el segon fragment conservat, veiem a Adam i Eva expulsats del Paradís
per un àngel.
La resta d'escenes estan molt fragmentades i per això es guarden en les
sales d'estudi. En un d'ells s'entreveu la figura de Sant Martí partint la
seva capa.
També podem veure a dues figures humanes en una escena, sense que
estigui clar quin era el seu significat. Alguns estudiosos afirmen que es
tracta del guariment d'un cec per part de Sant Martí.
El darrer fragment
correspon a alguns animals dins de cercles i la figura d'un joglar.
També en el museu es conserva un retaule dedicat a sant
Martí de Tours, datat durant la primera meitat del segle XV. Malauradament no
es conserva la imatge central del retaule.
En el compartiment superior
esquerre veiem a Sant Martí partint la seva capa amb un pobre. A la dreta es
va representa al sant en el llit, que rep la visita de Crist. Entre totes dues
escenes, com és habitual en molts retaules gòtics, es representa el Calvari.
En el següent registre trobem el baptisme del sant i també la seva
ordenació, separats per una delicada columna. En l'escena del costat dret es
representa la consagració de sant Martí com a bisbe de Tours.
En el nivell inferior es representa la mort del sant a Poitiers en la taula
de l'esquerra i la recuperació del cos per part dels habitants de Tours a la
dreta.
En la predel·la veiem a sant Jaume, a santa Caterina, a la Verge Dolorosa,
a sant Joan Evangelista, a santa Margarida i a sant Maties.
Voldria agrair al rector la seva amabilitat amb els membres d'aquesta web, ja
que ens va permetre fer totes les fotografies que vam voler i va il·luminar el
temple per tal que no ens perdéssim cap detall. És d'agrair trobar-se amb gent
tant amable i que mostra amb orgull el tresor que custodia al viatger.
|
|
|
