Es tenen notícies que en el segle X existia un monestir en aquest indret, que es va unir al de Sant Serni de Tevarnoles. 

De l'església de sant Martí, construïda entre els segles XI i XII, només ens han arribat alguns murs perimetrals i la seva torre de campanar. 

Per les restes que ens han arribat podem dir que el temple tenia una sola nau amb planta rectangular i acabada en un absis semicircular. La volta estava reforçada amb arcs torals, que es recolzaven en pilars adossats, que encara es conserven en el mur nord.

La torre té planta quadrada, és de tipus llombard i arriba als 17 metres d'alçada. Està dividida en sis plantes. Les dues primeres no tenen cap tipus d'obertura. En la tercera s'hi van fer quatre petites finestres, una en cada mur, en forma d'espitllera. Els tres darrers pisos corresponen a la part més esvelta de la torre, on s'ubicaven les campanes. Estan separats entre ells per frisos amb arcuacions cegues. A cada planta trobem dues finestres de mig punt en cada mur. Les del tercer pis eren geminades, si bé la del costat est va ser modificada i convertida en dos finestres independents.