Província de Lleida


Sant Martí d'Ars
(Les Valls de Valira, Alt Urgell)

42º 26,761'N ; 1º 23,737'E




La primera notícia sobre aquest temple la trobem en la suposada acta de consagració de la  Seu d'Urgell del 839, tot i que sembla que va ser escrita a finals del segle X.


Al temple li manca un estudi arqueològic complert que permeti datar amb exactitud les seves estructures, doncs a primer cop d'ull semblaria que el temple podria haver estat construït en el segle X i el campanar en el XI.  Les modificacions que ha patit al llarg dels segles dificulten encara més la seva datació.


És un edifici amb una sola nau, de planta irregular, lleugerament esbiaixada cap al costat de l'Evangeli. Un arc triomfal de mig punt la comunica amb l'absis de planta quadrada i cobert amb una volta de canó. La nau, en canvi, està coberta amb encavallades de fusta.  El tipus d'aparell utilitzat en els murs, pedruscall disposat en fileres i unit amb morter, així com l'absis carrat i l'arc triomfal ens fan pensar en una datació dins del període preromànic.


El temple es troba envoltat d'edificis, el que impedeix contemplar-lo en la seva totalitat. Per sobre d'ells destaca la torre campanar, adossada al costat nord. 

Torre campanar   Torre campanar


El campanar és de planta circular, un fet no gaire habitual i emparentat amb el de la propera església de Santa Coloma d'Andorra. En els dos pisos superiors podem trobar quatre finestres geminades a cada planta, si bé una de les del costat nord va ser substituïda per una espitllera.

Torre campanar         Campanar

Corona la torre campanar un fris d'arcs cecs, situat sota la coberta de pissarra.

Detall campanar    Campanar

La porta d'accés es troba en el mur sud, protegida per un porxo de factura posterior.


Està formada per un senzill arc de mig punt adovellat.


En el Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva una peça d'orfebreria procedent d'aquest temple. Es tracta d'una naveta de coure repussat, cisellat i daurat amb aplicació d'esmalts, que està datada en la primera meitat del segle XIII.


Prop de la vila, dalt d'un cim, encara es poden veure les restes del castell d'Ars. Només queden en peu alguns dels seus murs i part d'una torre.